El Congrés Mundial d'Arquitectes de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), que aquests dies reuneix a Barcelona professionals d'arreu del món, ha viscut una de les seves accions més reivindicatives amb una performance-conversa impulsada per un grup d'arquitectes catalans per denunciar la situació de precarització que travessa la professió.
Lluny dels formats convencionals de ponències i presentacions institucionals, l'acció es va desenvolupar en un cercle obert, sense escenari ni conferenciants principals, convidant el públic a participar directament en un debat sobre les dificultats quotidianes que afronten els professionals de l'arquitectura.
L'acte va culminar amb la lectura del manifest "Arquitectes en crisi: arquitectura ferida", un document que alerta que la degradació de les condicions d'exercici de la professió acaba repercutint en la qualitat dels espais públics i privats que configuren la vida de la ciutadania. Els impulsors sostenen que l'arquitectura no és únicament la construcció d'edificis, sinó una eina essencial per garantir la qualitat de vida, la cohesió social, la sostenibilitat i la identitat cultural d'un país.
Segons el manifest, durant els darrers anys la professió ha anat perdent valor davant d'una administració que sovint prioritza el cost econòmic per damunt de la qualitat arquitectònica. Entre els principals factors que denuncien hi ha l'excés de burocràcia, la competència basada gairebé exclusivament en el preu, la devaluació dels concursos públics, la pèrdua de reconeixement de la responsabilitat professional i la manca d'una aposta decidida per la qualitat del disseny arquitectònic. Tot plegat, afirmen, ha provocat una progressiva precarització del sector, la fuga de talent i una menor capacitat per afrontar els grans reptes urbans i ambientals del present.
Els arquitectes adverteixen que aquesta situació no perjudica només el col·lectiu professional, sinó el conjunt de la societat. Alerten que quan la qualitat deixa de ser el criteri principal en la planificació i execució dels projectes, les ciutats acaben disposant d'edificis menys flexibles, espais públics menys habitables, construccions més costoses de mantenir i un patrimoni arquitectònic més pobre.
Per això, el manifest reclama un canvi de paradigma que situï l'arquitectura com un bé cultural i una política estratègica de país. Entre les demandes hi ha que les administracions prioritzin la qualitat arquitectònica en les seves decisions, que els concursos públics valorin el talent i la innovació abans que el preu, que es redueixi la burocràcia innecessària i que es garanteixin unes condicions laborals dignes, d'acord amb la responsabilitat social de la professió.
Els promotors resumeixen el sentit de la iniciativa amb una idea central del manifest: "L'arquitectura no és un privilegi dels arquitectes. És un dret de la ciutadania." Una reivindicació que contraposa el debat sobre les condicions reals de l'exercici professional a l'aparador internacional dels grans projectes arquitectònics que protagonitzen el Congrés Mundial celebrat a Barcelona.
