Plataforma per la Llengua ha anunciat que recorrerà la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) que avala la reintroducció oficial de la denominació bilingüe “Castelló de la Plana/Castellón de la Plana”. L’entitat considera que la resolució judicial representa “un retrocés greu” en la normalització del valencià i deixa “en paper mullat” l’autoritat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
La sentència desestima el recurs presentat per l’entitat contra el decret 187/2024 del Consell valencià, imposa 2.500 euros de costes judicials a Plataforma per la Llengua i avala la recuperació de la forma castellana del topònim. Segons l’organització, això legitima “una operació de retrocés en la presència institucional del valencià” i envia un missatge dissuasiu a la societat civil: “qui defensa judicialment la llengua, perd i paga”.
El delegat de l’entitat al País Valencià, Toni Royo, ha qualificat la decisió de “menyspreu frontal a l’AVL” i ha advertit que la resolució “envia un missatge molt perillós: que el criteri polític pot imposar-se al criteri lingüístic, fins i tot quan parla l’autoritat estatutària competent”. Royo també ha denunciat que el tribunal “no sols ha avalat una reculada en la normalització del valencià, sinó que ha castigat econòmicament una entitat que ha actuat en defensa de l’interés general i de la llengua pròpia”.
El mateix procediment judicial reconeix que el ple de l’AVL va acordar el setembre de 2024 que la denominació “correcta i adequada des del punt de vista històric i lingüístic” és únicament “Castelló de la Plana”. Tot i això, la Secció Quarta de la sala contenciosa administrativa del TSJCV ha acabat avalant la doble denominació i considera que Plataforma per la Llengua “parteix d’un error” en interpretar l’informe de l’AVL com a contrari al canvi.
L’entitat denuncia precisament que l’informe de l’Acadèmia fixava com a única forma correcta el topònim en valencià i només exposava, de manera subsidiària i “en contra del criteri de l’AVL”, quina seria la fórmula si l’Ajuntament decidia apartar-se’n. Per això, Plataforma per la Llengua considera “inacceptable” que el tribunal haja convertit aquesta advertència tècnica “en una mena de conformitat indirecta amb el canvi polític” i haja reduït l’autoritat lingüística valenciana “a una funció pràcticament decorativa”.
El comunicat també critica el tractament que la sentència fa de l’informe de l’historiador Santiago Fortuño Llorens, qualificat per la mateixa sala judicial de “brillante y esclarecedor”. Segons l’entitat, aquest llenguatge contrasta amb el tractament restrictiu reservat al criteri de l’AVL i evidencia “quin pes ha donat el tribunal al relat històric favorable a la restauració de la forma castellana”.
Per a Plataforma per la Llengua, la substitució d’una denominació única en valencià per una fórmula bilingüe té “una càrrega simbòlica, institucional i política evident” i afecta directament l’estatus públic de la llengua pròpia. L’entitat recorda que ja el maig de 2024 va impulsar un manifest en defensa del topònim “Castelló de la Plana”, argumentant que la forma “Castellón” és fruit del procés històric de castellanització i que oposar-se a la plena oficialitat del nom valencià “només es pot entendre com un acte reaccionari”.
La plataforma també remarca que la recuperació oficial del topònim en valencià estava avalada pel cronista de la ciutat Antonio José Gascó, per la Universitat Jaume I, per l’AVL i per experts com el lingüista i acadèmic Germà Colón.
Finalment, l’entitat assegura que continuarà al capdavant de la defensa “del topònim legítim de la capital de la Plana” i denuncia que les costes judicials busquen desincentivar les organitzacions que defensen els drets lingüístics i la normalització del valencià.
