La iniciativa coincideix amb el 15è aniversari de l’accident nuclear de Accident nuclear de Fukushima, una efemèride que les entitats consideren un recordatori dels riscos associats a aquesta tecnologia.
Segons el pla acordat entre el govern espanyol i les empreses elèctriques, els primers reactors a tancar haurien de ser els de la central de Central nuclear d’Almaraz: el reactor I el 2027 i el reactor II el 2028.
Pressions per prolongar l’activitat
Les entitats signants denuncien que les companyies elèctriques estan pressionant per allargar la vida útil de la central extremenya. L’empresa titular de la instal·lació —participada per Iberdrola, Endesa i Naturgy— ha sol·licitat una pròrroga del reactor I fins al 2030.
Segons les dades recollides en el manifest, aquesta ampliació del calendari suposaria un sobrecost de 3.831 milions d’euros en la factura de la llum entre 2026 i 2033, que acabaria repercutint en els consumidors.
A més, alerten que retardar el tancament nuclear podria posar en risc 26.129 milions d’euros d’inversió prevista en energies renovables, generant incertesa en el desenvolupament de nous projectes energètics.
Un model energètic en debat
Les entitats defensores del manifest asseguren que la prolongació de les nuclears dificultaria la transició energètica i la implantació de fonts renovables.
Segons el document, en l’últim any s’han desaprofitat 29,5 milions de MWh d’energia renovable perquè la nuclear té prioritat d’entrada a la xarxa elèctrica. També recorden que les centrals nuclears no aporten flexibilitat al sistema elèctric i que, durant l’apagada elèctrica del 2025, van ser les últimes instal·lacions a reprendre la producció.
“Volem un present i un futur amb fonts d’energia renovables, locals i més democràtiques, que garanteixin seguretat de subministrament i sobirania energètica”, afirma el manifest.
El govern té l’última paraula
Les organitzacions recorden que el Consell de Seguretat Nuclear només emet un informe preceptiu sobre la pròrroga de les centrals, però aquest no és vinculant si és favorable. Per tant, la decisió final sobre la prolongació de l’activitat correspon al govern espanyol.
Segons els promotors del manifest, autoritzar la continuïtat de les nuclears seria una decisió política que retardaria la transició energètica i posaria en risc les inversions en energies netes.
El problema dels residus radioactius
El manifest també alerta sobre la gestió dels residus nuclears, que continuen sent un problema sense resoldre. Les centrals acumulen tones de combustible gastat que romandran radioactius durant centenars de milers d’anys.
Les entitats critiquen especialment l’ampliació del magatzem nuclear d’El Cabril, destinat a residus de baixa i mitjana activitat, i denuncien que aquesta instal·lació es va imposar durant la dictadura i es va mantenir posteriorment sense un procés real de participació ciutadana.
Les demandes del manifest
Les organitzacions signants reclamen:
-
El tancament del reactor I d’Almaraz l’1 de novembre de 2027.
-
El tancament del reactor II el 31 d’octubre de 2028.
-
La fi de l’energia nuclear a la Península Ibèrica com a molt tard el 2035.
-
Que no se subvencioni el sector nuclear amb rebaixes fiscals.
-
Que les empreses assumeixin íntegrament el cost de la gestió dels residus radioactius.
-
I que la cerca de solucions per als residus sigui transparent i participativa.
“Si l’energia nuclear només és rendible amb preus alts de l’electricitat i necessita suport públic, senzillament ha de tancar”, conclou el manifest.
