Si alguna cosa han demostrat aquests dies és que quan la pagesia s’organitza, el país s’atura i el poder escolta. Però aquest Govern també està demostrant una altra veritat incòmoda: escolta, però no acostuma a complir. O, si més no, guanya temps perquè el conflicte s'esbaeixi.
La recepta és coneguda: reunions, declaracions solemnes, taules de treball, estudis que s’allarguen i compromisos amb o sense calendari. No és una errada; és una estratègia. Dilatar per desactivar. Fer passar el temps fins que la pressió al carrer afluixi i la indignació es refredi.
Per això aixecar els talls no és una victòria. És una treva fràgil, concedida per responsabilitat, no per confiança. I cal dir-ho sense embuts: aquest Govern no es mereix cap xec en blanc. Cada promesa que no es compleixi serà una prova més que l’objectiu no era resoldre el problema, sinó fer-lo desaparèixer de l’agenda.
La pagesia no ha aixecat els talls perquè cregui en les paraules del poder, sinó perquè sap que pot tornar a tallar quan calgui. I aquest és l’avís que hauria de quedar clar: si els compromisos no arriben, tornaran els tractors.
Perquè quan el Govern dilata,
la resposta només pot ser tornar a bloquejar,
amb aquell crit que travessa la història:
Visca la terra.
Mori el mal govern.
Els pagesos aixequen el tall de Coll d'Ares i esperen que les noves promeses del Govern "no tornin a ser fum". Els agricultors esperen que els quinze dies de marge que ha demanat l'executiu serveixin per veure canvis.https://t.co/6EAayKIJeq
— ACNgirona (@ACNgirona) January 12, 2026
