Indra, empresa participada en un 28% per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), va tancar el 2024 amb un benefici net de 278 milions d'euros, un 35% més que l'any anterior. Aquest creixement s'explica en bona part per l'impuls del seu negoci en el sector de Defensa, els ingressos del qual van augmentar un 26%. En 2025, aquesta tendència s'intensifica: en el primer trimestre, l'activitat militar va créixer un 18%, amb una cartera de comandes que supera els 8.000 milions d'euros.
A la intervenció s'ha destacat que "la participació d'Indra en contractes militars amb empreses israelianes és especialment greu":
- Indra manté aliances estratègiques amb Israel Aerospace Industries, empresa israeliana coneguda pel desenvolupament de drons Heron 1 i TP, utilitzats en atacs sobre Gaza i Cisjordània.
- Participa en el desenvolupament del llançacoets múltiple mòbil SILAM —un programa que ascendeix a 700 milions d'euros— de la mà d'Elbit Systems, l'empresa militar israeliana més gran i proveïdora essencial de l'exèrcit israelià.
- Indra ha treballat en infraestructures civils —com el sistema de peatge intel·ligent en l'autopista Ayalon de Tel Aviv—, la implantació de la qual es dóna en un context d'apartheid, ocupació i colonització, promovent la mobilitat de la població israeliana mentre es restringeix la de la població palestina.
“Sabem dels arguments de les elits polítiques i econòmiques europees per a accelerar el procés de militarització i impulsar un augment mundial de la despesa militar sense precedents. Però Indra no pot continuar sent còmplice, per acció o omissió, de crims de guerra o genocidi com els que s'investiguen actualment en la Cort Penal Internacional. La ‘financiarització de la guerra’ transforma conflictes humans en oportunitats de rendibilitat, al marge de l'interès públic o la legalitat internacional”, ha apuntat Quintanilla davant accionistes i membres del consell directiu.
A més de la seva implicació directa en la indústria armamentística, Indra es beneficia del creixent mercat de control fronterer, un espai on es difuminen els límits entre seguretat civil i militar. Les seves tecnologies de vigilància, control i detecció —com radars, sensors o intel·ligència artificial aplicada a fronteres i mobilitat— formen part d'un model de militarització de l'espai fronterer que no respon a criteris de drets humans ni humanitaris, sinó a una lògica d'exclusió i dissuasió. Mentre es restringeix la mobilitat dels qui fugen de la guerra o de la fam, s'enforteixen les estructures que es lucren amb la seva contenció.
Finalment, l'activista de la campanya ha apuntat que la indústria armamentística, alimentada per polítiques públiques de rearmament, no sols perpetua conflictes, sinó que també soscava les metes climàtiques internacionals i desvia recursos clau d'una transició ecològica justa. L'impacte mediambiental del sector militar és tan profund com invisibilitzat. “Empreses com Indra, identificada entre les cinc majors emissores del sector militar espanyol, agreugen aquesta petjada”.
La campanya ha tancat la seva intervenció amb una crida a accionistes i totes les persones assistents perquè l'empresa cessi la seva participació i col·laboració en la recerca, la producció i el subministrament d'armes o dispositius de militarització de les fronteres.
