Aquest dimecres 18 de juny, al vespre, Terrassa ha estat l'escenari del primer col·loqui del cicle Més Semicercles del 2025. L'acte, que ha estat organitzat per Plataforma per la Llengua amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa i que ha començat amb una benvinguda de la regidora Montserrat Caupena, ha servit per constatar que el model econòmic basat en el turisme no afavoreix l'arrelament lingüístic dels nouvinguts. Més Semicercles, el projecte de Plataforma per la Llengua per dur idees lingüístiques autocentrades i apoderades arreu dels territoris de parla catalana, està dedicat enguany a la vinculació entre la llengua, la cohesió i l'ascensor social.
El col·loqui ha tingut lloc al pati de la Casa Alegre de Sagrera, al centre de Terrassa. Els ponents convidats han estat Gerard Furest, filòleg i activista sindical, i Saoka Kingolo, analista polític, responsable del projecte "Xerrem" de la CAL i premi Pompeu Fabra 2008. Tots dos han conversat sobre el paper de la llengua catalana en una societat diversa i en transformació. Ha moderat la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell.El debat s'ha estructurat en cinc grans blocs temàtics: el valor individual del català, la funció cohesionadora, el paper de la llengua en la gestió de la diversitat identitària, la relació amb el model econòmic i, finalment, les propostes de futur per fer front a l'emergència lingüística.
Els efectes d'un model econòmic basat en el turisme i la precarietat
Gerard Furest ha denunciat els efectes d'un model econòmic català basat en el turisme i la precarietat, que importa mà d'obra constantment però que no afavoreix l'arrelament lingüístic. "El català continua sent una llengua d'ascensor social, però ho és menys que en el passat. El català ha de tenir valor simbòlic, però al mateix temps ha de tenir un valor instrumental", ha afirmat. En els darrers anys, ha apuntat Furest, "han vingut 4,5 milions de persones a treballar i n'han marxat 3. El 94 % de les noves feines, precàries, són per a nouvinguts".
Furest també ha criticat el fenomen expat, estrangers rics que sovint perceben salaris dels seus països d'origen i que tenen poc arrelament al país. El sindicalista ha explicat que aquesta figura degrada la vinculació tradicional en la consciència col·lectiva entre el català i l'ascensor social. Tot plegat, però, no es pot atribuir únicament a la globalització: també és el resultat de decisions polítiques. En aquest sentit, ha fet una crida a l'activisme i la mobilització social: "La societat civil ha de ser activa. No es pot externalitzar la defensa del que s'estima. Cal que s'apliquin les lleis de normalització. I perquè s'apliquin cal empènyer els polítics".
Les motivacions i les barreres dels nouvinguts a l'hora d'aprendre català
Per la seva banda, Saoka Kingolo ha reflexionat sobre les motivacions i barreres que troben moltes persones nouvingudes a l'hora d'aprendre català. Ha destacat que "al món hi ha molts models de cohesió. La idiosincràsia del poble català fa que la llengua sigui molt més que un instrument de comunicació. A Catalunya, qui aprèn la llengua és vist com un aliat. És una confiança prèvia que ens permet compartir cadascú el que ens és propi". Tanmateix, ha afegit que molts catalanoparlants parlen castellà amb la immigració: "A mi quan em passa em sento insultat. La consciència lingüística està augmentant, però cal fer una reflexió interna".
Durant la conversa també s'ha introduït el debat sobre les identitats gruixudes i identitats primes, conceptes del filòsof polític canadenc Will Kymlicka. Tots dos ponents s'han mostrat favorables a la compatibilitat entre una identitat comuna, basada en elements com la llengua i les institucions, i el respecte a les identitats particulars de cadascú en qüestions com la religió i els costums. Kingolo, però, ha fet broma que, a parer seu, la identitat lingüística, que Kymlicka qualifica de "prima", és molt més gruixuda que no pas la religiosa.
Al bloc final tots dos ponents han fet una crida a aplicar sense excuses ni temors aquells instruments institucionals de què disposem per normalitzar el català. Al mateix temps, han reivindicat una consciència lingüística col·lectiva forta i compromesa, que empenyi els representants polítics en la direcció desitjada.
