El que era un esborrany que clamava al cel per la seua obertura a l’especulació del litoral s’ha presentat com a avantprojecte de Llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana (LPOCV). Com ja va denunciar Ecologistes en Acció fa mesos, la proposta de nova llei suposa un pas arrere en la protecció del litoral.
Davant la presentació en informació pública de l’avantprojecte de llei, l’organització ecologista ha presentat una sèrie de 12 al·legacions on manifesta el seu malestar pel caràcter regressiu de protecció de la costa valenciana i l’obertura a l’especulació del litoral.
Ecologistes en Acció, considera que no existeix una necessitat real que justifique aquesta llei perquè es planteja prioritzant aspectes econòmics, els quals no sempre estan relacionats amb el litoral (com el turisme, el comerç i l’hostaleria) o que són residuals, com la pesca.
Per eixe motiu, l'entitat veu que la vertadera preocupació de l’avantprojecte no és la cerca de l’interés general, sinó la de protegir suposats «nuclis urbans costaners tradicionals amb valor etnològics». Aquest aspecte permet elaborar Plans Espacials per a conservar ‘nuclis urbans’ situats en Domini Públic Marítim Terrestre i legalitzar nuclis rurals en sòl no urbanitzable on s’inclouen edificacions sens dubte il·legals.
En aspectes legislatius, el document exposa la necessitat d’una normativa autonòmica que contemple una ordenació del territori. No obstant això, ja existeixen tres documents relacionats en aquest aspecte: la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (DL 1/2021), l’Estratègia Territorial de la CV (Decret 1/2011) i el PATIVEL (Decret 58/2018).
Per contra, encara que es parla de manera reiterada del respecte a la normativa estatal, com la Llei 28/1988 de Costas i el Reglament (RD 876/2014), el text valencià col·lisiona amb aquesta en diverses determinacions. La més evident es troba en les autoritzacions i concessions en el domini públic marítim terrestre (DPMT), les quals no han sigut transferida a la Comunitat Valenciana ni figura en el seu Estatut, per la qual cosa la competència correspon a l’Administració de l’Estat.
Així, la nova proposta legislativa contempla la urbanització en la franja litoral i en el DPMT, aspecte que prohibeix expressament la Llei de Costes estatal per a edificacions destinades a residència i habitació. Per tant, podem afirmar que ens trobem davant una norma que busca facilitar la urbanització dels escarits espais litorals ben conservats. Aquesta afirmació es confirma en el moment en la qual la nova llei tampoc exigeix l’avaluació ambiental de projectes, plans i programes en el litoral.
El document contradiu diferents determinacions amb el PATIVEL. Els més destacats són:
- Es rebaixa de la protecció establida passant de prohibir sòls residencials en 1000 m des de la ribera de la mar a 500 m.
- No obstant això es permeten els usos terciaris, com a càmpings, i les edificacions de serveis fora dels primers 100 m.
- Es permeten els hotels en els primers 200 m de sòl no urbanitzable.
També trobem diferents contradiccions amb el principi jurídic de dret de no regressió ambiental. I és que, encara que s’enuncia aquest principi en l’esborrany, en aquest avantprojecte de llei es troben evidents mostres d’eixa regressió. Com, per exemple, les tres enumerades en el paràgraf anterior, o també promoure desenvolupaments urbanístics en àrees amb «especials condicions ambientals i paisatgístiques». És a dir, degradar zones ben conservades en els 500 m a partir de la ribera de la mar.
Quant a la normativa comunitària, l’avantprojecte omet els objectius fixats pel Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a la Restauració de la Naturalesa, aprovat recentment i la tramitació de la qual va començar en 2022. Aquests objectius són prioritzar els espais de la Xarxa Natura 2000 i establir objectius de restauració del 30% d’hàbitats degradats per a 2030 i del 90% de tots els hàbitats en 2050. Òbviament, afavorir noves edificacions sobre el no urbanitzat litoral (tal com dicta l’avantprojecte valencià) xoca frontalment amb aquest Reglament europeu.
També ens oposem a una altra proposta destinada a fomentar l’especulació com és la declaració d’utilitat pública, en la qual es possibilita expropiar béns privats de manera genèrica i que resulten necessaris per a augmentar el «patrimoni públic autonòmic del sòl litoral derivat de plans i projectes».
Per últim, l’avantprojecte es presenta —així com altres normatives de caire ambiental— sense haver passat abans pel Consell Assessor de Participació Ciutadana de Medi Ambient (CAPMA), el qual portava des de març de 2023 sense convocar-se. Aquesta anomalia va ser motiu per elevar una queixa al Síndic de Greuges, el que va obligar a l’administració a convocar el CAPMA a finals de juliol.
Per tot això, Ecologistes en Acció del País valencià rebutgem de manera clara l’avantprojecte de Llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana. Un document creat sense una justificació real que obri les seues portes al camp de l’especulació en els escassos espais litorals que encara es mantenen ben conservats.
