Manlleve el titular i l’argument a Josep Miquel Arenas, que ho va deixar tot claríssim durant el debat que va fer amb subscriptors de VilaWeb despús-ahir –ací podeu veure el vídeo complet de l’acte.
Ell va dir que l’únic cantant que hi ha a la presó a Europa per les seues cançons és a Catalunya i es diu Pablo Hasel. I va afegir que a la Generalitat li hauria de caure la cara de vergonya pel maltractament a què el sotmet.
I és així, efectivament. La detenció i empresonament de Pablo Hasel no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte que rep sí.
Avui, per exemple, fa tres anys exactes que Pablo Hasel va entrar a la presó i es va convertir en presoner polític. I costa molt de no recordar, precisament avui, què va passar quan els presos del procés van complir tres anys de presó. Perquè tots deveu recordar que, tenint penes molt més altes que les que té Hasel, al cap de tres anys de presó la Generalitat els va concedir el tercer grau a tots, i es barallava amb qui fos per fer aquest pas –necessari i completament correcte.
No és cap crítica a allò que es va fer aleshores, doncs. Ben al contrari: la pregunta és per què això es va fer així amb els polítics condemnats pel Suprem espanyol i no es fa amb Pablo Hasel?
La comparança no és sola, ni és única. Déu me’n guard de criticar aquells detalls petits i quotidians que, afortunadament, van alleujar la injusta presó dels polítics del procés. Però Hasel no tan sols no ha rebut en cap moment un sol detall favorable que li faça més fàcil la vida a la presó, sinó que l’han castigat i l’han tractat pitjor que no es tracta qualsevol pres comú.
Durant l’acte, Valtònyc va demanar si en el cas de Jordi Cuixart –ell va triar aquest nom– la Generalitat i la societat haurien permès que li fessen una colonoscòpia emmanillat. I va criticar el núvol desproporcionat de Mossos que l’havia envoltat en la vista judicial, com si fos el delinqüent més perillós del planeta. I va denunciar les traves que posa la Generalitat de Catalunya per a poder entrevistar Hasel a la presó.
D’això en som testimonis directes els periodistes de VilaWeb. Aquests tres anys hem demanat oficialment unes quantes vegades d’entrar a la presó de Lleida a entrevistar Pablo Hasel i sempre ens ha estat negat. Hem publicat tres entrevistes amb ell en aquests tres anys (aquesta, aquesta i aquesta), però totes tres les hem hagudes de fer per escrit, per carta. En canvi, vàrem poder entrar prou vegades a les presons per entrevistar uns quants dels presoners polítics del procés. Per què aquesta diferència de tracte? En què es basa?
De tot això, de totes aquestes discriminacions, no en té la culpa Espanya, sinó el Departament de Justícia –ocupat aquests tres anys tant per polítics de Junts com per polítics d’ERC. La Generalitat de Catalunya, en definitiva. I sí, Josep, tens tota la raó del món: els hauria de caure la cara de vergonya…
