Hem tingut vuit anys amb majories polítiques progressistes al País Valencià i les Illes, i amb majoria sobiranista/independentista a Catalunya i els nostres parlaments i governs no han estat capaços de normalitzar la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques dels tres territoris. Tot de declaracions a favor, de mostrar bones intencions, d'aprovar proposicions no de llei, de nomenar comissions d'estudi, etc., la incapacitat manifesta s'ha mostrat com una careta per a emmascarar la nul·la voluntat política de dotar-nos-en d'una eina poderosa per a la normalització de la nostra llengua comuna catalanovalenciana i de garantir els drets lingüístics de més de catorze milions de ciutadans i ciutadanes. Un despropòsit que hauria d'avergonyir per sempre més, als màxims responsables polítics.
Des de la campanya Reciprocitat Ara!, començada el 3 de gener del 2020 —i continuadora de moltes altres campanyes i iniciatives—, no hem estalviat esforços a l'hora de parlar amb uns i altres, de visitar parlaments, corts, ens radiotelevisius i corporacions públiques de comunicació; hem desmuntat fil per randa les excuses tècniques, hem celebrat qualsevol avanç que s'haja donat en la col·laboració entre les tres televisions autonòmiques i la reciprocitat parcial i limitada entre TV3 i IB3, fins que ens vam cansar que en cada reunió les falsedats i les bones paraules amagaven les decisions prèviament preses d'impedir de totes totes la reciprocitat plena i normalitzada.
Ens heu enviat persones a mirar de convéncer-nos perquè aturarem la campanya, que la reciprocitat ja no era tan important, que amb la digitalització, les plataformes i els nous costums de veure la programació en tauletes i mòbils ja n'hi havia prou... Algunes d'aquestes persones ho feien amb honestedat i sinceritat, la qual cosa sempre el vam agrair, altres simplement eren uns/es portanoves que feien mèrits per a pujar en l'escalafó... Heu intentat que ens tancassen les xarxes socials de la campanya i heu utilitzat perfils falsos per a intentar fer-nos defallir. Us heu comportat políticament com uns autèntics miserables. I ara, vosaltres, heu estat també víctimes polítiques de la desfeta electoral que tan grollerament havíeu alimentat.
Nosaltres persistirem, continuarem amb la campanya Reciprocitat Ara!, dirigida ara als nous governs que aquests dies estan conformant-se i dels quals, pels seus antecedents i declaracions, ens fan tenir poques esperances, però als quals els recordarem cada dia que reclamem un dret civil que està reconegut per La Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides i La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada per l'Estat espanyol l'any 1992.
Mirarem també de reinventar-nos i d'ampliar la nostra presència al carrer. Ara més que mai, hem d'exercir la propietat col·lectiva i democràtica de l'espai públic, i nosaltres en la mesura de les nostres possibilitats aportarem la nostra presència reivindicativa. Valorem aquesta fi d'etapa i començament de la següent de manera agredolça. Agra, perquè el sistema de partits polítics actual ha mostrat les seues limitacions per a respondre a les necessitats populars i la gravetat de la situació lingüística. Dolça, perquè hem comprovat cada dia com, de manera natural, més i més persones assumeixen cada dia, amb total normalitat, la unitat indestriable de la nostra llengua.
