Aquestes darreres setmanes, hem conegut diverses dimissions a la direcció de l'ANC per la discrepància política i les males praxis emprades en prendre la decisió d'impulsar una llista cívica de cara a les eleccions vinents al Parlament de Catalunya. Sense entrar a valorar el funcionament intern del secretariat de l'ANC, des de Poble Lliure volem assenyalar la desorientació política que pateix l'organització i posar de manifest la necessitat de recuperar la utilitat de l'organització civil independentista amb més capacitat de mobilització del nostre projecte polític.
Lluny de defensar que els partits independentistes estiguin sent eficients per millorar la correlació de forces de l'independentisme, sovint s'afirma que una nova candidatura obligarà a la resta de partits a reposicionar-se. Si alguna cosa hem après els darrers anys, ha sigut conèixer els límits de l'acció política de la Generalitat i s'ha evidenciat que sense desobediència civil i estructures de contrapoder, l'eficàcia de la desobediència institucional té límits evidents. Sovint, els discursos que assenyalen que "la culminació del procés" no es va produir perquè no hi havia partits ni lideratges determinats a fer-lo possible, suposa obviar les condicions materials d'un procés polític tan complex com la ruptura política amb l'Estat espanyol. Aquesta mena de lectures només contribueixen a construir una consciència política molt naïf respecte a les condicions necessàries per afrontar amb èxit el procés d'independència.
En aquest sentit, i tenint en compte que la funció més important que ha tingut l'ANC ha sigut condicionar als altres actors per assumir les demandes de la societat civil, és imprescindible repensar l'acció política de l'ANC per tornar a generar aquest efecte. L'ANC ha de contribuir a dissenyar els elements imprescindibles per a fer realment
efectiva una declaració d'independència. Cal fer una lectura correcta del context polític actual i contribuir a la politització d'una societat civil independentista madura i conscient.
Amb la màxima que l'ANC ha de ser una eina de contrapoder contra l'ocupació espanyola i contra les temptacions dels partits independentistes al retorn a les lògiques autonòmiques, convertir l'ANC en un partit polític amb el repartiment de poder i les dinàmiques pròpies d'aquesta mena d'estructures, només afavoreix a anestesiar la capacitat de pressió cap als partits. Sens dubte, qui més es veurà beneficiat amb aquesta aposta que desactivar la mobilització civil són precisament aquells sectors que més interès tenen en què el procés polític deixi de ser un moviment actiu que els obligui a modificar els seus tempos.
En definitiva, l'independentisme civil ha de recuperar el protagonisme tornant a situar les demandes del moviment a l'agenda política. L'ANC ha de ser un altaveu per a sumar a més adeptes al nostre projecte, una eina per generar sinergies entre l'independentisme i les preocupacions econòmiques i socials del nostre país i una estructura de contrapoder per dur a terme accions de desobediència civil. Tornar a ser un referent i un exemple per al món de com la consciència, la mobilització i l'organització política poden transformar la nostra societat.
