Enguany que farà 363 anys que Castella i França firmaven un tractat que ens mutilava el territori i la nostra nació, ens trobem immerses en una crisi del capitalisme que ataca de forma directa i sense complexos la vida de la classe treballadora dels Països Catalans i d’arreu del món.
El desenvolupament capitalista i la necessitat continua d’extracció de beneficis de cada esfera de la vida, comporta crisis cícliques que condueixen a la seva permanent recomposició aprofundint en l’explotació i les desigualtats. Aquestes són fruit de l’especulació, l’espoli de les matèries primeres i la competència imperialista per l’hegemonia econòmica i política. De nou, pretenen que siguem la classe treballadora i les classes populars les que paguem les conseqüències en forma d’encariment de preus, de pèrdua de capacitat adquisitiva, i de l’especulació continua amb les nostres necessitats vitals. Les dones treballadores serem de nou les que més patirem les conseqüències del capitalisme patriarcal. La crisi ve acompanyada d’una reacció conservadora que aprofundirà en la feminització de la pobresa, a més d’una ofensiva masclista que augmentarà l’ofensiva contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
En aquest context general, a l’Estat francès augmenten les contradiccions de classe, ja que en sentir-se amenaçat, la resposta del poder ha estat aprofundir en el seu caràcter liberal, antipopular i repressiu. La seva decadència i pèrdua d’influència en el context europeu ha tingut com a contrapartida una retallada en drets socials guanyats per l’organització i lluita de la classe treballadora. Alhora, l’estat ha desfermat la seva faceta repressiva, retallant el dret a vaga i reprimint les protestes d’estudiants i treballadores contra la pujada de preus.
I que reserva aquest estat xovinista i liberal per la Catalunya Nord? Doncs empobriment del territori i la classe treballadora, basant-se en la lògica d’un centre ric i unes perifèries tractades com a territoris de conquesta. S’eliminen connexions de transport públic, tanquen vies de comunicació com el Coll de Banyuls, i eliminen serveis públics. El que reserva l’estat francès per aquest territori dels Països Catalans al nord de l’Albera és precarietat i ser un territori d’estiueig i jubilació per l’elitisme centralista.
Davant d’això, l’Esquerra Independentista apostem per la plena sobirania de la Catalunya Nord, dins el marc nacional dels Països Catalans. Una sobirania que només serà possible mitjançant l’autodeterminació, com a procés de presa de decisions continua que es confronti amb el xovinisme i elitisme del centralisme francès. Un projecte popular que respongui als interessos de la classe treballadora i treballi per una alternativa al capitalisme i el centralisme.
La lluita per la sobirania i contra el centralisme francès té en la llengua catalana un element nuclear, una llengua perseguida arreu dels Països Catalans de forma permanent. Una llengua que ha patit el tancament de les fileres bilingües al Voló i Millàs, i que és perseguida judicialment com el cas de l’Ajuntament d’Elna i quinze ajuntaments més que estan en el punt de mira de la Prefectura.
A Catalunya Nord, lluitar per la sobirania significa plantar cara a l’ofensiva conservadora i masclista, exigint i possibilitant que el dret a avortament sigui garantit a tot el territori.
Lluitar per la sobirania és organitzar la resposta a l’extrema dreta que governa basant-se en discursos securitistes, de persecució de la immigració i del revisionisme del colonialisme francès, amb homenatges a militars o la voluntat de dedicar una plaça a un terrorista d’Estat com Pierre Sergent.
Lluitar per la sobirania és lluitar pel territori, que és destrossat a favor dels interessos econòmics d’una minoria i en contra de la vida de la majoria, que dia a dia lluita contra el pont de Ceret, contra la fàbrica de formigó a la Vall d’Algí, contra el desdoblament de la carretera a Conflent, o contra el BarMar.
En definitiva, a Catalunya Nord defensar el projecte dels Països Catalans és construir una alternativa als interessos del capitalisme i fer front a la dominació nacional i cultural de l’estat xovinista. És treballar per una alternativa de vida digna per a la classe treballadora, en contra la despossessió, el masclisme i el feixisme.
Ni el seu estat, ni la seua crisi. Construïm la nostra sobirania, fem Catalunya Nord
Arran, COS, SEPc, Endavant (OSAN), CUP, Alerta Solidària
