Aquest pròxim 12 d’octubre, en el marc de la ‘Fiesta Nacional d’Espanya’ i el ‘Dia de la Hispanidad’, el Consell de la República convoca, juntament amb el Col·lectiu Tupac Amaru i el suport d'ANC Mèxic i Consell Local de Sant Martí, l’acte ‘Catalunya amb Mèxic: que Espanya demani perdó per la colonització'. Se celebrarà simultàniament a Catalunya -Sala Poblenou- i a Mèxic a les 19 h (hora catalana) i es podrà seguir telemàticament. En l'acte participaran representants del món acadèmic, polític i de la societat civil de Mèxic i de Catalunya. Clausurarà l'acte el President Carles Puigdemont.
A més a més el Consell de la República està recollint signatures (de particulars i entitats) d'adhesió al manifest que tot seguit reproduïm:
"El 12 d’octubre es celebra la Fiesta Nacional d’Espanya, també coneguda com el “dia de la Hispanidad” i que prèviament havia estat el “dia de la Raza”. Segons la llei espanyola 18/1987, el 12 d’octubre commemora l’arribada de Cristóbal Colón a Amèrica, que anomenen “descobriment” i que va permetre, segons la llei, “iniciar un periodo de proyección lingüística y cultural mas allá de los límites europeos”.
El 12 d’octubre celebra, per tant, l’inici d’un període de conquesta i colonització d’Amèrica. Un període que ha estat definit com a “civilitzador” i “enriquidor” en discursos nacionalistes revisionistes dels fets històrics que fan èmfasi en la lliure acceptació i no en la imposició, dominació i opressió dels pobles originaris conquerits.
Així, en un discurs de 2001, el llavors rei d’Espanya Juan Carlos I, va afirmar: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”. El seu fill i rei actual, Felipe VI, continua projectant la mateixa ficció de llibertat negacionista de la història de submissió i brutalitat colonial. En una visita a Puerto Rico al gener de 2022, va lloar el que va anomenar el “model de presencia d’Espanya a Amèrica” perquè “els nous territoris s’incorporaven a la corona en situació d’igualtat amb altres regnes”.
Aquesta narrativa oficial negacionista de la brutalitat de la conquesta i revisionista de les polítiques de colonització ignora el genocidi físic i cultural dels pobles originaris d’Amèrica, promogut per polítiques d’assimilació i imposició cultural, lingüística i religiosa de conseqüències devastadores que persisteixen en el present.
La reafirmació del nacionalisme espanyol en la narrativa oficial continua prevalent als principals partits polítics espanyols, tant de dretes com d’esquerres. L’antic portaveu i eurodiputat del PSOE Luis de Grandes va declarar: “No se aniquiló a los pueblos, no se los sojuzgó, no se eliminó su idioma. Més recentment, el líder popular Pablo Casado va reblar el clau de la lectura mes supremacista de la pseudohistòria afirmant: “Nosotros no colonizábamos, hacíamos España más grande”. Un altre cop des de l’esquerra, Jesús Caldera, exministre d’Assumptes Socials, va insistir públicament en que el castellà “ha sido siempre una llengua de riqueza, y no de imposición”. L’actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha ignorat les peticions socials per un canvi en la forma com Espanya afronta la seva festa nacional, i continua organitzant una vergonyosa desfilada militar a Madrid cada 12 d’octubre.
Davant d’aquesta situació, el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va enviar sengles cartes al Regne d’Espanya i a Ciutat del Vaticà el 2 d’octubre de 2020 exigint que demanessin perdó als pobles originaris de Mèxic pels abusos i atrocitats comeses durant la colonització, a més del retorn de documents espoliats d’estil asteca.
El Vaticà, un estat europeu, va respondre la carta i el Papa Francesc va demanar públicament disculpes pel paper històric de l’Església catòlica amb un “reconeixement dels errors molt dolorosos comesos en el passat”.
En canvi, el govern espanyol del PSOE i l’esquerra alternativa de Podemos s’ha negat a respondre la carta del president mexicà. L’altre gran partit espanyol, el PP, comparteix aquesta posició fins al punt que Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, va criticar la disculpa del Pontífex afirmant que Espanya va dur ”el catolicismo y, por tanto, la civilización y la libertad al continente americano”.
Espanya, per tant, continua assumint i celebrant la ideologia imperialista i colonitzadora, de supremacia cultural i lingüística, negant-se a assumir les complexitats i horrors del passat, que formen part de la identitat política no reconeguda per part de l’Estat.
A Catalunya coneixem bé aquesta actitud negacionista i supremacista, perquè l’hem patit i la continuem patint com a nació no reconeguda. Per això, entenem i ens solidaritzem amb les demandes cada vegada més extenses d’un replantejament de la glorificació i commemoració reaccionària de la mal anomenada descoberta de 1492. Altres potències colonitzadores, com ara Bèlgica i el Regne Unit, han fet aquest replantejament amb la voluntat d’assumir aquest episodi negre de la pròpia història, mostrar penediment i oferir una disculpa oficial per restablir la dignitat i subjectivitat dels descendents dels pobles colonitzats.
Els danys del colonialisme no son només errors del passat. Són mals persistents amb repercussions negatives en les vides dels descendents dels pobles històricament oprimits, que continuen marcades per la subordinació cultural, el racisme sistèmic, la desigualtat i la manca de representativitat i autoestima col·lectives que són l’herència de la colonització.
Les disculpes oficials no poden ser suficients ni per reparar la injustícia històrica ni aquests danys persistents en el present. Però serien un primer pas, que hauria d’anar seguit per una iniciativa de l’Estat espanyol d’arribar a acords de reparació i compensació efectives amb els pobles i nacions afectades.
PER AIXÒ, DES DE CATALUNYA, exigim de l’Estat espanyol que respongui la carta del president López Obrador i admeti el seu paper i la seva responsabilitat històrica en la imposició violenta i coercitiva de la llengua, l’Església catòlica, l’esclavitud, el saqueig i violació dels béns i valors fonamentals que avui anomenem drets humans individuals i col·lectius de les nacions originàries. Aquesta revisió del discurs requereix una disculpa oficial i pública als pobles originaris i a les nacions oprimides, la identitat i dignitat de les quals hauria de ser el centre de la celebració del 12 d’octubre.
530 anys després, és hora de reconèixer els danys del passat i convertir la glorificació militarista de la conquesta i el colonialisme en una declaració de perdó institucional, de celebració de la diversitat i de reconeixement del dret a la lliure autodeterminació de tots els pobles.
Barcelona, 12 d’octubre de 2022"
De moment les entitats que s'han adherit al manifest són les següents:
Col·lectiu Tupac Amaru
Consell per la República
Agenda Llatinoamericana
Associació Araguaia
Associació Artística Las Lolas
Associació Ateneu d’Acció Cultural (ADAC)
Associació Nou Sol
Associació Ñamatu
Associació ECCIT
Ateneu 24 de Juny
Ateneu Republicà de Bescanó
CDR Girona
Ciutat Invisible
Colectivo Maloka
Comitè de Girona d’Oxfam Intermón
Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines, Girona
Coordinadora d’ONGs i altres AMS de Lleida
Dagua ONG d’ajuda a Colòmbia
Economía del Bé Comú
Entrepobles
Fundació Pere Casaldàliga
Fundació SER.GI, Girona
Grup Editor de la Revista del Discapacitat (GERD)
Justícia i Pau de Girona
Latinos por la República
Madres y padres Qeros Cochamocqo Ayllu
Movimiento Jóvenes Indígenas de Nicaragua
Sodepau
