La resistència del titular de la central nuclear Vandellòs II a complir els requeriments de seguretat que el Consell de Seguretat Nuclear li va imposar ja fa un any, ha posat a prova la fermesa del regulador nuclear espanyol i portat a dissensió al Ple del 20 de juliol d’aquest any 2022 : la nova resolució, que cedeix davant la Central, es va aprovar per tres vots però amb l’abstenció de la consellera Sra. Romera i el vot en contra del conseller Sr Castejón, que ha decidit formular un vot particular per manifestar públicament el seu desacord.
En realitat, el problema existeix des de fa ni més ni menys que catorze anys, des que al 2008 va saltar l’alarma per fugida de partícules radioactives de la central nuclear d’Ascó. Aleshores el CSN va exigir que la resta de les centrals nuclears espanyoles prenguessin mesures per evitar nous accidents, mitjançant canvis en certs sistemes de filtració. La instrucció adreçada a Vandellòs II és del 13 de maig del 2008. Però, a diferència de la resta de centrals, Vandellòs no va complir el mandat. Després d’inspeccions el 2014 i el 2016, la resposta final de Vandellòs II, el 2017, va ser que havia decidit no implantar el filtratge exigit en cap dels sistemes de ventilació dels edificis on es manipulaven residus radioactius, atesa la complexitat de les modificacions de disseny necessàries.
L’estiu passat, el CSN va reprendre el tema i el Ple del 28 de juliol del 2021 va resoldre emetre una nova Instrucció Tècnica Complementària (és a dir un mandat obligatori per al titular de la central) per a Vandellòs II exigint que introduís, com les altres nuclears, els sistemes de filtratge necessaris.
Vandellós II, però, no ha acatat l’autoritat del regulador nuclear. Finalment el CSN ha decidit cedir i reduir l’exigència inicial del filtrat complet de la ventilació, i els permet instal·lar només filtres HEPA, que eviten la fugida de partícules. Vandellòs II no és obligada a instal·lar filtres de carbó activat, que capturin radioiodes als cinc edificis on es va demanar instal·lar la filtració. A més, ja no ho comunica mitjançant una Instrucció Tècnica, sinó, sorprenentment, mitjançant una simple carta.
Per al conseller Francisco Castejón aquesta manera de procedir no és acceptable per dos motius:
- Les implicacions legals de la forma de comunicació de la decisió a la C.N. Es transmeten les noves instruccions mitjançant una carta, no una Instrucció Tècnica Complementària, per tant no obliga el receptor i no se’l podria sancionar en cas d’incompliment.
- Són cinc els edificis en que caldria instal·lar els sistemes de filtratge, però és que en dos es manipulen residus que poden contenir iode radioactiu i, seria altament probable que es produís una fuita. Com a mesura de seguretat, a més dels filtres HEPA, caldria instal·lar els filtres de carbó actiu en aquests dos edificis, per garantir que no es produirà cap fuita radioactiva fins i tot en circumstàncies de fallida d’altres proteccions.
Fa un any, quan l’anterior Director Tècnic de Seguretat Nuclear, Sr. Rafael Cid, va portar aquest tema al Ple del C.S.N, a l’informe que va presentar es reconeixia explícitament: “aquest tema no ha estat analitzat en profunditat en la recent revisió periòdica de la Seguretat «, referint-se a la revisió de l’estat de la central amb què se li va concedir la renovació del permís d’explotació per 10 anys més, fins al 2030».
El Moviment Ibèric Antinuclear (MIA), del qual forma part Ecologistes en Acció, considera que el desafiament de Vandellòs II al CSN és inacceptable. Per al nou equip directiu, encapçalat pel president Lentijo, amb una també nova directora tècnica de seguretat nuclear, María Teresa Vázquez, aquesta hauria de ser una bona oportunitat per mostrar la seva independència de la indústria que ha de vigilar, i si la C.N segons el seu criteri, ja no necessita instal·lar l’equipament que era imperatiu fa només un any, en compliment de la seva obligació de transparència amb la ciutadania, han d’explicar el perquè i que és el que ha canviat per permetre a la C.N. aquest incompliment del mandat del regulador nuclear de l’Estat espanyol i màxima autoritat en la matèria
