Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Pactar sense força

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI el 4/8/1978, a la secció "Al servei d'aquest poble"

25/04/2022 El fil roig
Lluís M. Xirinacs: "Pactar sense força" Lluís M. Xirinacs: "Pactar sense força"
Ahir deia que em mantenia separat del consens constitucional. Penso que no faig un mal al país parlant críticament del consens. Hi ha una muntanya de defensors. A Catalunya són les forces majoritàries.

Diuen que al Congrés i més al Senat tot plegat són faves comptades. Si es trenca el consens encara hi perdrem més. I tal com estan les coses potser això és cert. Però les coses no han anat prou bé i ens han menat a la situació actual que a mi i a molts altres se'ns fa difícil d'acceptar.

En els punts de l'Assemblea de Catalunya i en el parlament que Jordi Carbonell féu a Sant Boi l'onze de setembre del 1976, es definien uns mínims irrenunciables. I s'hi ha renunciat en el consens. I s'ha arribat a dir que aquesta Constitució és «collonuda».

No teníem força per a mantenir-los? ¿No teníem força per fer la desitjada ruptura? Bé. Pactem. Però pactar no és dir blanc a allò que és gris. És a dir: cedim en això, però pensem en allò i votarem en contra o, si més no, ens n'abstindrem. Mai no votarem a favor de coses contràries a les que pensem, ni amagarem o dissimularem les imposicions. Mai no direm que és democràcia allò que encara continua essent dictadura. Avalarem l'avanç per petit que sigui i, com a màxim, callarem davant el manteniment de força imposada.

No ens fem il·lusions. L'enemic no l'enganyem, i el poble senzill el desorientem i manipulem amb aquests equívocs.

Però l'equivocació no és solament de paraula o d'actitud. S'ha donat una equivocació de fet d'una gran transcendència política. Si no hi ha canvi rupturista sinó solament reformista vol dir que en part perviu la dictadura. Aleshores la lluita política no pot reduir-se a lluita negociadora en les altes instàncies. Cal, encara per a tenir força negociadora, la lluita popular. Els partits, en la proporció en què han participat en pactes com el de la Moncloa o el de la Constitució, han frenat l'empenta popular i han deturat, desmuntat o impedit les serenes i poderoses organitzacions de base que posseïen abans.

Amb la força que teníem i que hem regalat a la dictadura potser el pacte del consens ens hauria donat una Constitució millor.

 

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Rànquings
  1. Empordà Dempeus crida a la mobilització contra l'allau d'iniciatives que amenacen el territtori
  2. Castelló d’Empúries homenatja Jaume Compte en el centenari del Complot de Garraf
  3. El Complot del Garraf contra la monarquia i la dictadura (1925)
  4. Caminada popular reivindicativa per reclamar que no es construeixi la segona sortida de la C32 a Canet, Sant Pol i Sant Cebrià
  5. Protesta antimonàrquica a Girona contra la imposició de la imatge del rei Felip VI
  6. "Descobreixen" que Jaume Compte i Canelles va néixer l'any 1889 i no el 1897
  7. Llengua, cultura i poder
  8. 100 anys d'infiltracions policials a l'independentisme català: de l'infiltrat del 1925 a Bandera Negra a l'infiltrat a Lleida descobert el 2025
  9. Una xaranga gironina guanya un concurs
  10. Vaga general per al 29 de maig!
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid