Diuen que al Congrés i més al Senat tot plegat són faves comptades. Si es trenca el consens encara hi perdrem més. I tal com estan les coses potser això és cert. Però les coses no han anat prou bé i ens han menat a la situació actual que a mi i a molts altres se'ns fa difícil d'acceptar.
En els punts de l'Assemblea de Catalunya i en el parlament que Jordi Carbonell féu a Sant Boi l'onze de setembre del 1976, es definien uns mínims irrenunciables. I s'hi ha renunciat en el consens. I s'ha arribat a dir que aquesta Constitució és «collonuda».
No teníem força per a mantenir-los? ¿No teníem força per fer la desitjada ruptura? Bé. Pactem. Però pactar no és dir blanc a allò que és gris. És a dir: cedim en això, però pensem en allò i votarem en contra o, si més no, ens n'abstindrem. Mai no votarem a favor de coses contràries a les que pensem, ni amagarem o dissimularem les imposicions. Mai no direm que és democràcia allò que encara continua essent dictadura. Avalarem l'avanç per petit que sigui i, com a màxim, callarem davant el manteniment de força imposada.
No ens fem il·lusions. L'enemic no l'enganyem, i el poble senzill el desorientem i manipulem amb aquests equívocs.
Però l'equivocació no és solament de paraula o d'actitud. S'ha donat una equivocació de fet d'una gran transcendència política. Si no hi ha canvi rupturista sinó solament reformista vol dir que en part perviu la dictadura. Aleshores la lluita política no pot reduir-se a lluita negociadora en les altes instàncies. Cal, encara per a tenir força negociadora, la lluita popular. Els partits, en la proporció en què han participat en pactes com el de la Moncloa o el de la Constitució, han frenat l'empenta popular i han deturat, desmuntat o impedit les serenes i poderoses organitzacions de base que posseïen abans.
Amb la força que teníem i que hem regalat a la dictadura potser el pacte del consens ens hauria donat una Constitució millor.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
