Avui 7 d’abril fa 45 anys d’una de les meves "batalletes.” Recordo avui el protagonista principal mitjaçamt un escrit. El coneixíem amb el nom d’"El Moro" i va ser fa molts anys, però ell no ho ha oblidat. Gràcies, company.
Hi ha una part d’aquesta història que jo ja he explicat en algun moment. Jo estava exiliat en la Catalunya Nord i organitzat amb els Berezis (escamot especials d’ETA-pm, que després es van passar a ETA-militar), em van avisar que havíem de recollir un escamot que venia de l’interior.
Érem quatre amb dos vehicles. I el lloc de trobada en un punt del Pirineu català. En arribar al lloc, es va produir un intens tiroteig entre els que pretenien entrar en territori de la Catalunya Nord i els uniformats espanyols.
La nostra resposta activa va fer retrocedir els guàrdies civils que disparaven. I això ens va permetre recollir els tres militants bascos, un d'ells el “Moro", ferit de gravetat. Un tret li va entrar per la boca i li va sortir a la mateixa l'alçada (*correció a la nota final). No teníem mitjans per atendre aquell ferit de tanta gravetat.
A mi se’m va acudir demanar auxili al monestir de Sant Miquel de Cuixà. El van atendre i li van salvar la vida. Després de tot allò i un cop passats molts anys li vaig poder donar les gràcies al monjo de Cuixà que ens va proporcionar l’auxili. Unes gràcies de part del "Moro" i meves.”
A Sant Miquel de Cuixà també van conèixer l’Oriol Solé Sugranyes, assassinat el 1976 també en dies com el d’avui, un 6 d’abril. I també al monestir nord-català i refugi per antonomàsia també residí el meu germà Gepi, on es va recuperar d’una malaltia contreta després d’un pas de muntanya durant l’activisme clandestí.
45 anys després i de nou, gràcies Sant Miquel de Cuixà, meves i de part del "Moro."
Post scriptum
Adjunto el missatge que em va enviar el "Moro" quan va llegir aquest article en què parlava d'ell i de la ferida que va patir per un impacte de bala.
"Un poca exagerada la narrativa, ya que no me atravesó la boca, me atravesó la oreja y me rozo la cara haciéndome una alargada herida.
En ningún momento corrió peligro mi vida debido a quella herida, y sobretodo gracias a la asistencia médica que me proporcionó aquél médico, que fueron unos puntos de sutura muy profesionales según me dijo posteriormente un médico en Iparralde. A los dos días por mis propios medios volví a Iparralde.
Estoy enormemente agradecido a quienes de manera solidaria nos prestaron ayuda en aquellos momentos.
A pesar de haber estado detenido en varias ocasiones, la primera de ellas en 1978 y de haber sido preguntado de buenas y malas formas, jamás revelé donde nos atendieron."
