La Diputació de Girona gestiona una xarxa -fins a dia d’avui- de 187 carreteres (amb el nou pla de carreteres aquest nombre augmentarà), amb una longitud total de 787 quilòmetres. Suposa una despesa que no para de crèixer i és el tercer servei més car de tots els serveis del pressupost de la Diputació de Girona (més de 14M€ en el pressupost de 2022).
Al ple ordinari del mes de febrer de la Diputació de Girona es porta a ple l’aprovació inicial del Pla de carreteres locals de les comarques gironines i l’estudi ambiental estratègic corresponent. Amb aquest pla, de les 217 vies de la demarcació de Girona analitzades, 51 s’han considerat integrables (que passaran de titularitat municipal a titularitat de la Diputació per a fer-hi obres) segons els criteris establerts, ja siguin directes, cost-benefici econòmic (amortització de la inversió a 30 anys) o ambientals, aquests darrers com a resultat del Document Ambiental Estratègic annex.
Aquest pla, a més, va amb retard, ja que el 2016 mitjançant resolució de Presidència es va ordenar al servei de Xarxa Viària de la Diputació la Redacció d’un pla de carreteres per adaptar-lo a les prescripcions de la Direcció General d’infraestructures de mobilitat terrestre, i no ha arribat fins 6 anys després.
La CUP hi ha anunciat el seu vot en contra i la seva petició de retirada del document, per inconsistències tècniques i per haver-lo redactat donant l’esquena al territori en bloc: no s’ha treballat ni consultat als alcaldes i alcaldesses afectats, ni a les entitats ecologistes, ni als veïns i tampoc als grups polítics de l’oposició a la corporació.
La formació cupaire s’ha mostrat, des de que va entrar a la Diputació el 2015, molt crítica amb el model que està desplegant la Diputació de Girona en relació amb la xarxa viària, que consideren que no és el més adequat per afrontar la situació d’emergència climàtica i ecològica actual. També des del territori diverses veus qüestionen una política de manteniment de carreteres excessivament agressiva amb l’entorn i surten grups que s’oposen als diferents projectes de carreteres que amenacen el paisatge, la biodiversitat i la tranquil·litat dels municipis i el seu entorn. En són dos exemples la plataforma “Salvem Siurana” i la plataforma “No a la Variant de Vilafant”. L’aposta de l’equip de govern de la Diputació de Girona és seguir prioritzant el transport privat i no voler articular una mobilitat sostenible ni preservar l’entorn i amb aquest pla presentat continua apostant per un model de mobilitat caduc i obsolet que prioritza la mobilitat del vehicle privat per sobre del col·lectiu promovent l’ampliació de carreteres com a única opció de gestió de carreteres.
Més enllà de la crítica al model general, la CUP ha esgrimit causes tècniques per exigir la seva retirada temporal i que sigui presentat en un ple posterior després d’haver-hi fet les correccions oportunes i d’haver consensuat el seu contingut amb el territori.
En concret, la formació ha exposat diversos aspectes que consideren importants mancances dels dos documents presentats:
Inadequació al context normatiu ambiental i paisatgístic. Els dos documents contradiuen la llei 17/2017 de canvi climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya.
El Pla no compta amb un projecte de mobilitat que afavoreixi la reducció de la mobilitat motoritzada.
- S'obvia la normativa de paisatge, que és d'obligat compliment. En concret s’obvia les Directrius de paisatge incloses en el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Aquestes
Es defineixen en l’article 12 de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, com a les determinacions que, basant- se en els catàlegs de paisatge, precisen i incorporen normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística en els plans territorials parcials o en els plans directors territorials.
A banda d’aquestes apreciacions, la CUP ha proposat que es procedeixi a redactar el “Llibre Blanc de les Carreteres Locals de les Comarques Gironines” que defineixi els criteris bàsics d’intervenció sobre les carreteres de les CCGG. Així s’abordaria un dels principals problemes identificats per la CUP que defensa, en paraules de la diputada Marta Guillaumes que “el problema no és la integrabilitat de camins a la xarxa de carreteres locals (camins de titularitat municipal que passarien a titularitat de la Diputació per a poder-hi fer obres), sinó els criteris d’intervenció que s’estan emprant, que es basen només amb la geometria mínima, la senyalètica o el manteniment, i no tenen en compte criteris funcionals, ambientals, ecològics i paisatgístics”.
Per altra banda, la CUP n’ha exigit la retirada demanant que s’obri un procés participatiu amb els ajuntaments, les entitats ecologistes i les plataformes veïnals. “No pot ser que els alcaldes i alcaldesses s’estiguin assabentant avui que la Diputació es quedarà amb alguna carretera del seu municipi i hi intervindran fent-hi obres no consensuades. No pot ser que s’obviïn criteris i normatives ambientals d’obligat compliment. No pot ser que a l’àrea de medi ambient de la Diputació no se li hagi ni consultat, quan estem parlant de territori. No pot ser que s’aprovi primer i després, si un cas, ja parlarem amb la gent, els alcaldes i l’oposició. No són les maneres ni es presenta al ple un contingut acceptable. Cal retirar-ho i començar el procés de nou i bé”, ha afirmat la diputada cupaire.
