El mes de juny de 2021 el Govern de les Illes Balears aprovà inicialment el Pla General de Ports de les Illes Balears. El Pla desplega una llei (la 10/2005) de Ports de les Illes Balears aprovada en temps de l’expresident Jaume Matas i en manté la perspectiva desenvolupista, tot i la renúncia a construir certes infraestructures. El passat mes de setembre, Terraferida i altres entitats hi van presentar al·legacions que, a dia d’avui, encara no han estat resoltes.
El Pla preveu fer créixer un 13% el nombre total d'amarraments passant de 24.020 a 27.131. Un 5% d'aquest creixement seria d'amarraments permanents. El creixement proposat pel Govern, agafant com a referència una estima de l'any 2017, preveu passar de 30.022 embarcacions a 36.745 l’any 2033, un increment del 22,4 %.
És especialment preocupant la filosofia de tot el Pla, un document sempre en favor
d’embarcacions cada dia més grans i impactants que veu la mar com un negoci, un espai que s’ha de mercantilitzar al màxim tot i que això signifiqui arraconar encara més els usos tradicionals i les petites embarcacions i augmentar la pressió nàutica sobre les zones de bany per a locals i turistes.
Tot aquest creixement contradiu el relat comunicatiu de Ports, que mira d’oferir una imatge verda que no es correspon amb el Pla, convençuts que la premsa, les entitats i la població en general no el llegirà. La nostra preocupació i la de moltes entitats, però, és màxima ja que som conscients que aquest Pla tendria un enorme impacte negatiu sobre els ecosistemes marins, sotmesos ara mateix a una pressió ja excessiva.
El Pla, a més a més, preveu una fiscalitat que millori el desenvolupament de la nàutica, una inversió de més de seixanta milions d'euros en reordenació de ports i clubs nàutics i un impuls a les marines seques, dragatges, creixement de molls, noves rampes i varadors.
És per això que demana al Govern de les Illes que aposti per no crèixer gens, zero amarraments i que elimini els il·legals (més de 1.000). Cal renunciar a aquesta visió mercantilista de la mar, les institucions públiques han de defensar els ecosistemes marins i els usos humans tradicionals en comptes d’apostar per la gran nàutica i privilegiar l'ús del litoral per part del més rics.
