Orell ha explicat el procés de gestació d’aquesta llei, en el marc del fòrum Illes per un Pacte. En el moment inicial en què es varen debatre els primers esborranys de llei, les organitzacions d’Illes per un Pacte varen excloure els sindicats que representen el professorat de les Illes Balears. L’STEI Intersindical, ja aleshores, va advertir els promotors de la Llei que calia fer una referència explícita dins la Llei d’educació al Decret de mínims (que garanteix que el projecte lingüístic de cada centre establirà el percentatge d’ensenyament en català –entre el 50 % i el 100 % de les àrees no lingüístiques).
Quan la Conselleria va començar la tramitació de l’avantprojecte de llei, el conseller March es va comprometre en el marc de la Mesa Sectorial d’Educació a crear un grup de feina per a negociar el contingut de la llei amb els representants del professorat. Aquest grup no s’ha constituït mai. Tampoc no hi ha hagut cap debat seriós sobre la norma en el marc de la Mesa Sectorial de l’Ensenyament Concertat.
Així mateix, l’STEI Intersindical ha remarcat la necessitat d’incloure el Decret de mínims a la Llei en tots els fòrums en què ha pogut ser escoltat: amb esmenes a l’informe del Consell Escolar de les Illes Balears, amb intervencions al Parlament de les Illes Balears, amb al·legacions formals... Mai ha trobat una resposta positiva cap a aquesta reclamació.
És per això que al sindicat no li ha estranyat el darrer gir de guió de la setmana passada, en què el conseller March –amb excuses jurídiques estantisses, que es refereixen una LOMQE que ja no està en vigor– hagi fet una passa més contra la normalització tot anunciant topalls contra el català al text definitiu de la llei. L’STEI Intersindical confia que el seny i el consens a favor de l’ensenyament en català aturaran aquest desbarat.
