Dolors, presidenta!

Si l’empat tècnic entre ERC i Junts persisteix, com pot persistir, i fins i tot s’accentua, com es pot accentuar; i aquesta vegada la CUP no s’automargina, com sembla que no s’automarginarà, una opció per al febrer és Dolors Sabater, presidenta. Rebullen les tripes a unionistes i unionistes emmascarats, però es el que hi ha. La 132 pot ser una dona i no passa tot per la Borràs. Ara els sona estrany i només ho consideren l’obligat eslògan cupa@ire. Què surt aquest amb la Sabater? S’ho agafin com vulguin, però no ho descartin. Com un desig de Cap d’Any. Com una fe sense límits en els independentistes, que tornaran a sumar majoria absoluta. Com un missatge que ha deixat l’Home dels Nassos. Com un exercici de política amb majúscules davant les darreres estupideses de la claca. Com l’arbitratge imprescindible entre galls que algú ha de desaccelerar. Com el que vulguin. Seria, segur, una gran catarsi col·lectiva i necessària. El 14 comptarem, si hem pogut votar. S’ho agafin com vulguin. No ho descartin. Si l’aritmètica parlamentària va obligar una vegada Artur Mas a fer un pas al costat, ara hi pot haver una aritmètica parlamentària que faci presidenta d’un govern independentista i de progrés una dona, i aquesta dona es diu Dolors. En segons quines condicions serà impossible tant que Junts deixi pas a Esquerra com que Esquerra deixi pas a Junts. Però pobres d’ells si malbaraten la victòria i la dilapiden. Presidenta Dolors!