Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L’origen del llaç groc i les cassolades

L’origen del llaç groc el trobem a Anglaterra i el de les cassolades com una mostra de protesta dels republicans francesos contra la monarquia

19/02/2018 Memòria històrica

L’origen del llaç groc el trobem a Anglaterra (on casualment van sancionar Pep Guardiola per dur-lo) i el de les cassolades a França (més concretament en els republicans francesos). La cançó / poema anglesa "Ella portava una cinta groga" ha aparegut de diverses formes durant almenys quatre segles. Es basa en el mateix tema general: una dona està sota algun tipus de prova o judici mentre espera que el seu estimat torni. La cançó sembla haver estat portada a Amèrica des d'Europa pels colons anglesos i va passar a formar part de la tradició oral dels dos continents. L'origen de les cintes grogues va sorgir durant la Guerra Civil Anglesa ja que l'Exèrcit purità del Parlament anglès portava cintes grogues i franges grogues al camp de batalla. Als Estats Units el llaç groc sovint està relacionat amb l'exèrcit i els familiars dels militars destinats a l'estanger el fan servir de símbol per recordar-los (als 5 segons d'aquest vídeo de 1991 es poden veure unes banderes amb el text "Welcome home. Desert storm vets" i uns llaços grocs ).


La primera referència coneguda de l'ús d'escarapel·les de color groc a Catalunya es troba en l'any 1704, per la referència a que el virrei borbònic de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar va prohibir-ne el seu ús durant la guerra de Successió, per a evitar la publicitat del bàndol austriacista que les usava "creando discordias entre las familias". El dia de Sant Jordi de 1705 el virrei a la cort de Madrid informà que : “El anhelo con que se esperan las armadas enemigas, a que estos naturales llaman la Redención, y los capuchinos a los ingleses, y la demostración de haberse celebrado el día de San Jorge, nombre del príncipe de Darmstadt, con ponerse más de dos mil personas de esta ciudad la divisa de una cinta amarilla en el sombrero, que es el color del príncipe, como lo han ejecutado en la de Vique.”. Cal tenir en compte que a més a més de la tradició anglesa del llaç groc (els anglesos eren aliats dels catalans austriacistes) el groc era el "color del príncipe" Jordi de Darmstadt (Darmstadt era ex-lloctinent de Catalunya i Governador de la recentment conquerida Gibraltar) i els colors dels Àustries eren el groc i el negre. Poc després Felip V va fer executar catalans per portar el llaç groc. 200 anys més tard tornem a trobar llaços a Catalunya.  L'Onze de Setembre de 1934 es van vendre llaçets en benefici dels presos nacionalistes catalans.


El fenomen de les cassolades de protesta es remunta a França a principis de la monarquia de juliol de 1830. Els opositors republicans del nou règim van utilitzar aquesta pràctica de les cassolades contra el govern. Esdeveniments d'aquest tipus van aconseguir l’any 1832 tenir una dimensió global. Cadascuna d'elles durava diverses hores, de vegades es repetien durant diversos dies i podien implicar des d'algunes desenes fins a diversos milers de persones. Casualment al segle XX el mètode de protesta de les cassolades també el van fer servir els "unionistes" (republicans de dretes anomenats pieds noirs) francesos a Algèria i la dreta xilena (la CIA va copiar molts models contrainrsurgents utilitzats a Algèria per l'Estat francès).


El 16 d'octubre de 2017, dia en el qual es van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van demanar fer ús de llaços grocs per demanar l'alliberament dels presos polítics catalans i es van fer diverses cassolades de protesta multitudinàries.

Valora
Rànquings
  1. Els lluitadors catalans per la llibertat seran finalment recordats a l’Alt Empordà
  2. Pobles i nacions davant el despotisme imperial
  3. Posar fil a l’agulla, cap a la ruptura amb el règim del 78
  4. Països Catalans, la mata de jonc resisteix
  5. S’inauguren les primeres senyalitzacions de les rutes de la llibertat a Colera, Molinàs i Llançà
  6. Girona acollirà una jornada de Dones dels Països Catalans per teixir xarxa i analitzar la situació de la llengua
  7. El Correllengua Agermanat omple Palma i reafirma la llengua com a nexe dels Països Catalans
  8. La CUP organitza a Sant Pol de Mar una jornada sobre llengua, construcció i alliberament nacional
  9. 93a concentració a Via Laietana 43 per exigir memòria i justícia davant la comissaria de la repressió
  10. La Flama arriba a l’Alguer i culmina el pas del Correllengua per les terres del “bon dia”
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid