Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
"Un estudi que descobrís fòrça aspèctes desconeguts suls fenomèns, socials e ideologics qu’an creat los estats francés, espanhòl e italian"
17/11/2019 Hemeroteca
Carles Castellanos i Llorenç, històric militant independentista, membre de l'ANC, militant de Poble Lliure, i professor de la UAB Carles Castellanos i Llorenç, històric militant independentista, membre de l'ANC, militant de Poble Lliure, i professor de la UAB | Autor: Jornalet
Ara s'es publicat lo libre Els cosins del català (Los cosins del catalan), un obratge pensat pel public catalan, per far conéisser las lengas pus pròchas e pasmens desconegudas. L’òbra conten d’informacions sus  l’arpitan, lo piemontés, lo friolan e quitament lo benasqués, un parlar a mièg camin entre lo catalan e l’aragonés. Pertocant la lenga nòstra, se parla de tot l’ensems occitan en general e de l’aranés en particular. Avèm prepausat a l’autor del libre qualques questions pels legeires de Jornalet.
Cossí va qu’ajatz escrich aquel libre?
 
Es lo resultat d’una cèrta trajectòria personala: Ja dins los ans 1960 m’interessèri a l’occitan e me sarrèri del francoprovençal, qu’èra coma se nomenava alavetz l’arpitan. Anavi a la Bibliotèca de Catalonha, a las librariás de la Carrièra d’Aribau de Barcelona etc. Pus tard, a partir dels ans 1990, èri a conéisser lo benasqués e l’arpitan (mai d'a fons), de lengas que se n’avián fach d’estudis recents importants. E es estat sustot, a partir de l’an 2010, qu’ai pogut accedir a de coneissenças sus lo piemontés e lo friolan.
E fin finala vos sètz mes a l’òbra...
 
Òc. Divèrsas circonstàncias m’encoratgèron a escriure aquel libre: la coneissença de grops de personas que s’interessavan a aquelas lengas tan pròchas del catalan ... L’interès per l’influéncia d’aquelas lengas dins d’autras realitats lingüisticas qu’ai estudiadas, coma l’influéncia sus la lenga maltesa[1] ... E, d’un biais general, l’estudi de las formas de subordinacion, en cercant d’explicacions dins l’istòria sociolingüistica fòrça interessanta d’aquela part de nòstra Euròpa pròcha... Un estudi que descobrís fòrça aspèctes desconeguts sus quins fenomèns, socials e ideologics an creat los estats europèus que coneissèm: lo francés, l’espanhòl e l’italian.
 
 
Quinas utilitats vesètz que pòt aver aquel libre?
 
Los Cosins del Catalan rapòrta d’aspèctes istorics e sociolingüistics d’aquelas cinc lengas e tanben balha d’informacions per ne poder conéisser lor foncionament intèrne. Permet pas de las parlar mas si de ne legir de tèxtes e començar de los comprene. Permet d’avançar sus la draia de l’intercompreneson, una tòca que fins ara s’èra centrada sus l’escambi occitan-catalan quand s’èra fixat l’objectiu que dins las respectivas comunitats lingüisticas se tenguèsse una coneissença passiva de l’autra lenga amb la tòca d’espandir lo nombre de legeires potencials. Aquel objectiu se poiriá estendre sus tot l’espaci d’aqueles cosins.
En mai d’aquò, coma aspècte concret, podèm dire qu’en aquel libre, l’occitan i es plan representat perque i apareis dins sa forma referenciala generala e dins sa varietat aranesa. E tanben perque i jòga un ròtle de lenga-pont quand se tracta las lengas arpitana e piemontesa, que las comparasons amb l’occitan i son remarcablas.

A l’epilòg del libre s’explica diferents cases de l’istòria lingüistica de nòstre entorn ont la coneissença d’aqueles “cosins” se mòstra coma un esplech plan preciós per melhorar l’analisi que se n'èra facha precedentament.

L’objectiu d’un grand espaci d’escambi ... Es pas tròp ambiciós?

I ai pas jamai pensat. Lo fach d’escriure un libre, coma quin acte que siá d’elaboracion culturala, seguís totjorn una impulsion qu’es lo resultat d’un contèxt. Dins un contèxt d’estats ostils a nòstras lengas, coma lo qu’avèm, los collectius que cercam de contactes egalitaris nos trobam a establir de facilitats per nòstra intercomunicacion. Probable tanben, influís sus aquela iniciativa, la realitat prigonda del fach que d’Alacant a Barcelona e Marselha, Gènoa e Lion-Genèva, la region de Savòia, Turin, Milan, Udin, Venècia e Bolonha i a un domeni d’una dinamica economica importanta... I a fòrça factors que cresi qu’inclinan a aver una incidéncia sus aquel espaci.

Quand se desvolopèron las idèas dels Païses Catalans e d’Occitània, i aviá d’opinions que las volián mostrar coma d’utopias. Mas l’evolucion dels faches a favorit la coesion d’aqueles espacis qu’avián de fondaments naturals clars.

Quin es lo retorn qu’avètz remarcat sus aquel libre?

Es encara d'ora per o dire. Mas las primièras reaccions son fòrça favorablas. Los catalans e los occitans, los qu'avètz consciéncia d’o èsser, portam dedins aquel interès inagotable per la coneissença de las lengas que se tròban dins de situacions semblablas. Mai que mai se s’agís de lengas pròchas. Es fòrça importanta, aquela volontat de tornar trobar aquela sòrta de “cosins” qu’aviam desmembrats. E aquò se remarca a l’aculhença que l'a trobada aquel libre.

CASTELLANOS I LLORENÇ, Carles. Els cosins del català. Voliana Edicions, 2019. 266 paginas. 17 èuros.

[1] De legir l’article de l’autor sus Jornalet 25.05.2018: Influéncia lingüistica occitanocatalana en Mediterranèa occidentala.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid