Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Apuntalar la crossa del Règim o tombar-la, aquesta és la qüestió (també pel 28A)
07/04/2019 Toni Casserres
Toni Casserras, militant de Poble Lliure Toni Casserras, militant de Poble Lliure

El moviment independentista i rupturista ha tret dues conclusions contradictòries de la repressió desfermada contra el Referèndum de l’1 d’octubre. D’una banda, la que afirma que s’hauria d’haver defensat el mandat, bo i mantenint i sostenint la declaració d’independència desde la mobilització popular i promulgant les lleis de desconnexió i l’altra, que afirma que el moviment no és prou fort per resistir l’embat de l’Estat i que el que cal és desescalar el conflicte per esperar temps millors

Totes dues actituds, estan desigualtat repartides entre les organitzacions socials i polítiques republicanes (en algunes, l’una o l’altra hi és hegemònica, i en d’altres hi  són totes dues  -com el mal anomenat “govern efectiu”- generant un funcionament del tipus doctor Jekyll i mister Hyde, on s’alternen les declaracions més abrandades amb els comportaments autonomistes més escandalosos - com la utilització dels Mosso d’Esquadra per reprimir el moviment republicà i antifeixista i protegir els feixistes i el supremacisme espanyolista-).

La segona de les visions esmentades ha arribat a la conclusió que una de les seves prioritats polítiques és apuntalar la crossa del Règim, el PSOE, per a evitar un teòric mal major representat per la radicalització de les forces més  espanyolistes i dretana produïda per la irrupció de VOX en l’escenari espanyol. Per “benintencionada” que pugui ser aquesta visió sembla oblidar que el PSOE és, per elecció pròpia part integrant del bloc del 155,  alentador,  blanquejador.  i cooperador necessari de la repressió per acció (actuacions de la fiscalia i de l’advocacia de l’Estat contra electes, al judici del Suprem,declaracions públiques alimentant els empresonaments i la repressió en general, etc.) i amb un PSC reduït de facto a sucursal catalana del PSOE i compromès fins al fons en el sipaïsme polític. En aquest escenari polític, justament el PSOE ha renascut de les seves cendres jugant el paper de l’espanyolisme “moderat” (en termes espanyols, és clar) i francament es fa difícil veure quins incentius té per deixar d’oposar-se a l’autodoterminació del nostre poble i deixar de fer de crossa del Règim borbònic.

Per això d’entre els qui defensem que el que cal és seguir defensant el mandat de l’1O i avançar vers la República bo i fent aprofundir la crisi del Règim del 78, ha sorgit la iniciativa de presentar batalla en aquestes eleccions espanyoles a través del Front Republicà, amb el mandat explícit  de  no apuntalar les crosses del Règim sinó de fer paleses en tota la seva cruesa les seves contradiccions i denunciant  la repressió i la supressió creixent de drets i llibertats; no per ser el bàlsam dels partits del règim sinó la pedra a la sabata, que contribueixi, al costat de la mobilització  i desobediència civil organitzada, a tombar-lo.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid