Hi haurà una ofrena floral, on una placa a terra recorda la seva mort en un parany de la policia. Tot seguit, hi haurà parlaments i poesia.
Després de molts anys recordant al lluitador llibertari en el punt on va ser assassinat, l'Ajuntament es va dignar a posar una placa en record del maqui català. "Però una simple placa a terra, en un lloc poc visible –que no és el punt on va ser abatut– i sense cap tipus d'explicació, no és suficient. Mai hem demanat res a cap institució, ja que les anarquistes, com el mateix Facerias, no som de demanar, sinó de fer. Per això fem aquest acte i per això no pararem de treballar perquè la memòria dels que van donar la seva vida per la llibertat no sigui enterrada sota l'asfalt. Doncs creiem fermament que recuperar la seva memòria és recuperar la seva lluita; i això és el que ens mou", han remarcat els organitzadors de l'acte.
Molts anys després un testimoni accidental de l’assassinat (Pep Molina) relatà els fets:
"El matí del 30 d'Agost de 1957, com habitualment fèiem en vacances, el meu amic Julianín, i jo, vam sortir de casa, per a córrer i jugar pels descampats que existien en els entorns del Turó de la Peira. Havia plogut. Baixem pel carrer Nil. A l'arribar al Passeig Pi i Molist, ens vam entretenir agafant caragols en el descampat existent davant del Manicomi de Sant Andreu. Els carrers estaven deserts.
De cop un soroll ensordidor va trencar el silenci imperant. Van Resultar ser bales disparades des d'ocults llocs. Vaig mirar al meu voltant. Un home corria darrere del mur existent en el Passeig Verdum cantonada Pi i Molist. Va caure al costat del mur on ens trobàvem. Vam córrer cap a ell, jeia a terra de panxa enlaire, estava ensangonat, dirigia la seva mirada cap a nosaltres. Ens quedem atònits.
Estava morint. Manipulava alguna cosa en les mans. De cop i volta la veu d'un home de paisà, va venir corrent cridant que anava a llençar una bomba. Ens en vam anar del lloc atemorits. Tenia vuit anys. El mort era el llibertari Josep Lluis Facerías."
