A la vegada denunciam la política repressiva del Govern espanyol, en convivència amb el poder judicial, pel tal de retallar les llibertats fonamentals. Aquesta política consisteix a ficar por a la gent a l’hora de parlar, escriure, tuitar o –com és el cas– cantar.
La intenció és aplicar la pitjor de les censures: l’autocensura. Volen aconseguir que els ciutadans disconformes amb el Règim del 78 no manifestin les seves opinions per por a les conseqüències.
El Govern Rajoy ens retrotrau a l’any 1966 quan amb la coneguda Llei de premsa de Fraga acabava amb la censura prèvia però imposava l’autocensura dels mitjans de comunicació, per por dels segrest administratiu de les publicacions.
A l’STEI Intersindical pensam que “ara toca sortir al carrer”, com demana Valtonyc. Consideram que s’ha arribat a la situació extrema que denuncia Pablo Hassel: “a Espanya només hi ha llibertat d’expressió per a l’extrema dreta”. I afirmam amb total rotunditat que –com vàrem aprendre amb Toni Roig– “NO ENS FAREU CALLAR!”.
