L'estratègia del PP al País Valencià, de cara a recuperar la gestió autonòmica i municipal, sembla prou clara: d'una banda, atacs permanents a qualsevol avanç en qüestió de llengua, d'ensenyament en valencià i normalització democràtica, i, d’un altra banda, judicialització de la política, tot sabent a priori que les resolucions judicials solen afavorir els seus interessos. Res de nou, saben el que volen, no estalviaran esforços per tal d'aconseguir-ho i compten amb el permanent substrat ideològic franquista que roman inalterat en sectors importants de la nostra societat.
Ciudadanos -eixe engendre construït i finançat per Josep Oliu, president del banc Sabadell, per a barrar el pas a la República Catalana i a les vel·leïtats regeneracionistes en l'àmbit d'Espanya- no té cap estratègia pròpia al País valencià. Fiaran tota la seua sort a l'estratègia estatal dels neofalangistes Rivera i Arrimadas, i amb algun exabrupte de Toni Cantó.
Més complicada sembla l'estratègia dels partits del pacte del Botànic. Tots miren de pouar del mateix pou de vots. Les grans apostes de millor gestió i transparència semblen que ja es donen per amortitzades, els tímids avanços en llengua, ensenyament i la nova À Punt arriben massa esquifits i condicionats per a aixecar una gran onada d'il·lusió popular; la reforma de la llei electoral encara està en l'aire i la gran aposta per superar els problemes derivats de l'infrafinançament li generen grans contradiccions.
La principal és la de voler situar la confrontació amb l'Estat pel finançament en clau partidista i electoral, allargant els temps de les respostes perquè el tema siga l'estrella de la campanya electoral. Des del 4 d'abril, que Montoro va presentar els Pressupostos Generals de l'Estat, fins al 18 de novembre, que ens van mobilitzar, va passar quasi un exercici. Ara que la resposta de l'Estat ha sigut la de reduir encara més el finançament autonòmic la resposta anirà en el sentit de les declaracions ampul·loses, però buides de mobilitzacions, cercant allargar el tema fins al pròxim any.
Crec que és una gran errada. El tema de l'infrafinançament, el deute que ens han obligat a contraure i l'espoli a què sotmeten el País Valencià, requereix un enfocament en clau de país. Només una mobilització creixent i constant en clau de país podrà acumular la força necessària com per a tindre possibilitats d'èxit front l'Estat. I eixa estratègia no té perquè ser contraproduent en el terreny electoral. Només cal la decisió i la voluntat política d'assumir que el País Valencià som un subjecte polític i tenim Dret a Decidir el nostre present i el nostre futur.
Antoni Infante, @InfanteAntoni
Coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir, Decidim!.
(1) Aquest text va ser redactat com l'editorial per al programa de ràdio de la PDaD de diumenge 7-1-18