La "projecció d'ombres de dubte" sobre el respecte als drets humans a l'Estat espanyol per part de diplomàtics belgues ha arribat a indignar el Govern espanyol. I l'enrabiada en qüestió va acompanyada de la renovació de càrrecs en l'aparell de l'Estat, unes institucions que carreguen amb el pes de les morts de dissidents polítics a les comissaries, nombroses denúncies de tortura, condemnes al Tribunal d'Estrasburg, escàndols de màfies policíaques i espionatge "deslleial" per part dels serveis secrets, vinculacions d'alguns cossos de seguretat amb agressions i crims racistes... En resum, un feixuc desgast de la imatge i de la credibilitat.
I sembla que l'honestedat política dels diplomàtics no té en compte els canvis de cara (un canvi estètic a millor), sinó que mantenen la desconfiança envers l'altre estat membre de la CE; recels avalats pels informes d'organitzacions que lluiten contra la tortura i en favor dels drets humans.
Deixant de banda la trajectòria prou coneguda dels polítics ascendits en l'aparell de seguretat de l'Estat, i suposant-los la professionalitat que es mereixen com a polítics moderns, no els seria més profitós realitzar un gest i esborrar-se aquesta "ombra de dubte"? Per quan, els judicis als torturadors? Fins quan, les declaracions extretes sota pressió i tortura?
Als independentistes detinguts l'estiu de 1992 no se'ns ha aplicat cap dels valors que es mostren com a souvenirs als països membres de la UE.
Aviat tindrem un macrojudici. I ens confirmarà allò que ja sabíem: l'ombra de l'antic règim no s'ha dissipat. Aquesta és l'ombra que plana sobre els anhels de llibertat nacional i drets socials del Poble català. A Bèlgica ho tenen clar.
