Quan els diaris catalans, amb to triomfalista, posaren a primera plana que el terme «nacionalitats» havia estat acceptat en el nou text constitucional per primera vegada en la llarga història de les Constitucions espanyoles, ja vaig protestar en la meva columna de «Mundo Diario» (del 18-3-1978). Deia que no es pot imposar la pàtria a ningú sense consulta prèvia. També deia que no es pot acceptar l'equívoc entre els termes «nació» i «nacionalitats» emprats en el mateix article 2 de l'esborrany de la Constitució.
Un tercer punt no tingué cabuda en la columna, suposo que per falta d'espai. Deia que refusava de ple els termes «indivisible» i «indissoluble», també del mateix article constitucional, perquè impedien l'exercici del dret d'autodeterminació.
Ara llegeixo la valenta col·laboració de Fèlix Cucurull, en l'AVUI del 23-3-1978, titulada «Combregar amb rodes de molí». He de dir que jo combrego amb aquest article. De moment, la unió del Principat de Catalunya amb l'Estat espanyol és per dret de conquesta.
Diu Jacques Maritain que si un grup de nacions determinen anar plegades voluntàriament, pot ser que al cap d'uns quants segles, si les coses van bé, aquella unió constitueixi una mena de nació d'ordre superior. Però aquest, de moment, no és el cas de l'Estat espanyol. De moment no se'ns dóna l'oportunitat d'autodeterminar-nos. Es tema tabú. De Madrid ens donen les pre-autonomies. Ens assignen poders i se'n reserven d'altres en una Constitució espanyola prèvia a la nostra determinació autonòmica. Se'ns nega la sobirania.
Caldria primer la nostra determinació i després el pacte ibèric, que donaria pas a uns convenis constitucionals conjunts. Nosaltres, els catalans, sabem del cert que som una nació, i que Catalunya és la nostra pàtria. Diumenge passat els bascos celebraren sense cap mena de vacil·lació l'Aberri Eguna, el dia de la pàtria. Aberri vol dir pàtria en el sentit més polític que es pugui pensar. Espanya, com a superpàtria o com a supernació, encara ha de néixer. Per això catalans i bascs insistim a anomenar-la encara Estat espanyol.
Es tracta d'un afer massa fonamental per a poder cedir. Si la nació i la pàtria és Espanya, les nacionalitats no són res, ni tenen cap dret de sobirania o d'autodeterminació.
No podré votar a favor d'una Constitució que trepitgi el dret històric més irrenunciable de tots els drets del nostre poble. I, amb Fèlix Cucurull, goso fer una crida a tots els homes responsables de Catalunya, polítics i no polítics, parlamentaris i no parlamentaris, perquè prenguem una actitud digna i unànime de refús d'aquest desgraciat segon article de la Constitució.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
