*Espai cedit a un exjugador i entrenador de Futbol Sala de les comarques de Lleida. Dedicat a totes les nenes i nens que des de la il·lusió i el joc net juguen per créixer i no per guanyar un partit fora del camp. Especialment en aquesta ocasió, per a totes i tots els xiquets de Corbins.
Dissabte al matí estava molt nerviós. Ens jugàvem la lliga a la pista del Balaguer. L'àrbitre va veure una espenta del porter de l'altre equip sobre el nostre davanter, i el reglament diu que és penal. No obstant això, l'àrbitre no està per aplicar les normes del joc, sinó per interpretar-les. No va xiular penal. Ho va interpretar així, s'accepta. Però vam guanyar el partit, i de retruc la lliga regular! Sí!
El mateix dia a la tarda, jugàvem un altre partit a casa, aquest cop de Copa, una competició que també juguem. Quan ens feien un gol, els nostres pares, mares, avis i àvies, amics i amigues animaven embogits perquè interpretaven que era el moment de donar-nos forces. Tanmateix, s'escampava la rauxa i els ànims cada cop que nosaltres també fèiem gol. Interpretaven que era el moment de dir "seguiu així, que ho feu molt bé" però ho deien amb aplaudiments, crits a favor del Corbins i cridant els nostres noms. No van al camp a cridar tot el partit, sinó que interpreten el moment en què necessitem sentir-los a prop nostre, donant-nos suport.
Vam jugar com nosaltres sabem, heu de pensar que tenim 7 anys i que el nostre poble té poc més de 1.000 habitants. No som molts jugadors al poble amb 7 anys, per això no hi ha proves d'accés per formar els equips, i no hi ha gaire que seleccionar, som els que som. Juguem contra pobles que tenen 35.000 habitants, és a dir 35 vegades més grans, amb 35 vegades més nens de 7 anys, que seleccionant als més bons... bua... ens podrien fotre una panera... Però la panera se la van endur ells. 8 gols. Vam guanyar, no ens ho podíem creure. Quin dissabte!!!
Estimats senyors de les corbates (si fóssiu importants no us les caldria dur posades), que aneu pels llocs a ratejar canapès i us reuniu per decidir sobre el meu somni de dissabte: Dieu en un paper que no hem guanyat... Però si els hi vam fotre 8 gols! 8! Dieu que no hem acatat un reglament "han de passar 12 hores entre partit i partit", però vostès no estan per aplicar un reglament, una norma o una llei: estan per interpretar. Heu d'interpretar el cas, veure que tenim 7 anys, que som 35 vegades més petits, que no en sortim beneficiats per jugar 2 partits el mateix dia, i que tot plegat, ho heu d'interpretar amb el criteri de "mala fe" en la praxi d'impugnar el partit per part de l'altre equip. La "mala fe" és un criteri que fa decantar sentències que emeten jutges, perquè per llegir un paper no calen tantes corbates, que ho sé fer jo i tinc 7 anys.
Era el moment de demostrar que us mereixeu els 4 canapès, i interpretar com els àrbitres que cada cap de setmana xiulen pel territori, com tots els pares i mares i afeccionats que interpreten quan han d'animar-nos, com els Tribunals amb 2 dits de seny que castiguen durament la "mala fe" i l’engany com a manera d’aconseguir un benefici.
Sabeu on està Cambrils d'Odèn, Massalcoreig o Corbins? Doncs allà com a centenars de pobles del territori hi som naltres, jugant a les places, als carrers amb les nostres colles d'amics, jugant de bona fe. Ens heu eliminat de la Copa, però continuarem jugant per passar-ho bé i les 12 hores de descans que vosaltres proposeu al reglament les podríem jugar senceres sense seure a la banqueta, les nostres famílies continuaran seguint-nos tots els partits i els nostres místers continuaran donant-ho tot per nosaltres. Tots som de Corbins, tots tenim 7 anys i tots recolzem la vostra victòria. No jugarem la propera ronda de la Copa, però a "pits i collons" no ens guanyeu ni als despatxos.
