x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Jose Téllez: «Albiol intenta crear un clima en què la crispació doni lloc a violència política»
24/11/2016 Hemeroteca

El tercer tinent d'alcalde de Badalona revela que "alguns sindicats han dit que volen repetir l'acord per obrir el 12 d'octubre"


Téllez agraeix el suport del 13-N i recorda que "la desobediència civil només s'entén si hi ha una majoria social que dóna suport a les teves accions"


Aposta perquè els regidors de Guanyem Badalona en Comú, SOM Gramenet i Sant Adrià en Comú debatin conjuntament si entren a l'Assemblea d'Electes de Catalunya


Posa a disposició del procés constituent "l'expertesa" adquirida amb el major procés de l'Estat per elaborar uns pressupostos participatius

 

De militant de base de l'esquerra independentista fa un any i mig a icona de la desobediència municipalista el passat 12 d'octubre quan, ja com a tercer tinent d'alcalde de Badalona, va estripar una còpia de la interlocutòria del jutge que impedia l'obertura de portes de l'Ajuntament, just abans d'entrar-hi. Jose Téllez (Badalona, 1985) va ser qui va negociar amb els sindicats convertir el dia de la Hispanitat en voluntàriament laborable i ara rememora amb NacióDigital com va viure aquell procés, així com altres polèmiques com la que ha dut la seva formació -Guanyem Badalona en Comú- a denunciar l'exalcalde Xavier García Albiol per incitar a l'odi, però també part de la feina per impulsar un viratge al consistori, com la posada a disposició de la ciutadania la major partida pressupostària de l'Estat que es decidirà per un procés participatiu.

- Quan va pactar amb els sindicats obrir el 12 d'octubre, creia que aquell assumpte agafaria tanta volada?
- Gens ni mica. Va ser un pacte que vam fer a finals de novembre passat i en cap moment ens vam imaginar aquest rebombori. Evidentment, hi ha una connotació política quan proposem als sindicats obrir el 12 d'octubre, per generar debat sobre el significat d'aquest dia. No tant per temes identitaris, sinó perquè representa un genocidi a l'Amèrica Llatina. I els sindicats ho veuen com un benefici, ja que el dia queia en dimecres i així molts treballadors podien fer pont el 9 de desembre i conciliar. I de cara a la ciutadania seria un dia en què podrien acostar-se a avançat tràmits. En tot cas, teníem previst que, segons com anés, un altre any hauríem pogut aprofitar per fer un acte per reflexionar sobre el dia de la Hispanitat, però crèiem que passaria sense pena ni glòria.

- Ha començat a negociar el calendari laboral del 2017?
- No, encara no. Alguns sindicats sí que ens han dit que volen repetir-ho, però preparant millor l'argumentació i amb un protocol clar de com actuar. Ja veurem com evoluciona, a més de la denúncia de la fiscalia, el contenciós administratiu sobre el propi pacte amb els sindicats en si, el qual esperem que es resolgui de forma favorable. Llavors el podrem repetir amb tot l'as de la llei i, si no, ja veurem què fem.

- Quan va arribar el primer requeriment de María de los Llanos de Luna, creien que el jutjat l'admetria i els obligaria a tancar?
- Nosaltres vam conèixer a través de la premsa el dilluns, 10 d'octubre, que la delegada del govern espanyol presentarà una denúncia. Llavors, reunim els juristes de l'Ajuntament i els pregunto què podia passar. Ells responen que el pacte és completament legal, legítim i sense cap fissura, que nosaltres no canviem el caràcter del dia, que segueix sent festiu, amb l'única diferència que aquests treballadors voluntàriament poden venir, només a informar. I jo insisteixo: "Posem-nos en el pitjor dels escenaris possibles. Què pot passar?". I després de molt pensar, responen que, en el pitjor dels casos, el dimarts 11, a darrera hora, sense marge per presentar recurs, podria arribar una interlocutòria amb mesures cautelaríssimes que ens impedís tramitar qualsevol documentació, cosa que ens deixaria en una situació de poca seguretat jurídica, però que, en tot cas, si passava això, és que s'havien tornat bojos. Aleshores consultem altres precedents, com els ocorreguts al País Basc, on s'havien arribat a molts pactes d'aquest tipus que havien comportat molta polèmica política però sense cap conseqüència judicial. Nosaltres crèiem que, si en un escenari de conflicte polític de màxima temperatura com el basc no va passar res, aquí tampoc no s'atrevirien. Però no, va ocórrer el pitjor escenari possible, un d'inèdit.

- Molt s'ha parlat del seu gest de trencar la interlocutòria. Esperava aquesta rellevància o va ser espontani?
- No, va ser premeditat. Des que fem la roda de premsa on informem que no tenim seguretat jurídica perquè treballin els empleats públics, jo tinc clar que, d'alguna manera plàstica i visual, hem de demostrar que estem en contra de com s'ha utilitzat la justícia, amb una instrumentalització dels tempos judicials que fa un flac favor a la democràcia, ja que no ens permeten el dret a la defensa d'un pacte legítim amb els sindicats. Els membres de Guanyem Badalona en Comú venim d'una cultura política en què els gestos són rellevants per evidenciar actituds, des dels moviments socials ho fem sovint. Acompanyem els discursos amb fets plàstics. Tampoc no pensava que fos la imatge del dia, però vivim en la societat de l'espectacle. En tot cas, no crec que passi a la història.

- Sigui com sigui, va passar a un primer pla polític a nivell nacional. Com ho viu?
- Un tinent d'alcalde no és massa conegut, ni tan sols a Badalona, on qui es coneix és l'alcaldessa. Ara sí, vaig pel carrer i la gent m'atura i em saluda. L'endemà del 12 d'octubre algunes persones em van mostrar la seva disconformitat, de forma més o menys agradable, però des de llavors he rebut només ànims, suport i felicitacions. No estic massa acostumat a ser reconegut, però és una cosa que va a menys.

- I fora de Badalona?
- En surto poc, però quan he anat a Barcelona m'han reconegut. Igualment, també va a menys, els primers dies m'aturava més gent. Aviat tornarà a la normalitat i tornaré a ser un humil regidor de Badalona.

- El ple de l'Ajuntament va demanar el seu cessament, per bé que l'alcaldessa no ho va considerar. Creu que un tinent d'alcalde pot treballar amb la majoria de regidors en contra?
- La moció es va aprovar en el primer ple posterior al 12 d'octubre i l'oposició necessitava fer algun gest contundent per mostrar la seva disconformitat i el van focalitzar amb la meva persona. Però des de llavors no he notat canvis respecte els regidors que van votar la moció. Més que el meu cessament, van votar una reprovació del meu gest. En prenc nota, potser alguns grups i part de la ciutadania no van entendre que jo vaig voler expressar una disconformitat amb l'ús de la justícia i a aquests els vaig demanar disculpes. Però no es pot demanar el cessament d'un regidor per un gest polític, sinó només si roba o delinqueix.

- Les relacions amb el PSC estan truncades o es poden reconduir? Va témer que la moció de censura tirés endavant?
- Quan Badalona se situa en el focus de la política estatal, el PSC se sent incòmode i ha de dir la seva i tenir veu pròpia. Jo crec que es van equivocar, però fora d'això, hem pactat pressupostos i ordenances amb els socialistes, amb un sistema fiscal de redistribució de la riquesa com no s'havia fet mai, primant el petit comerç, amb un sistema de socialització dels llibres de text, programes de participació, plans d'ocupació... Hem arribat a pactes amb el PSC per implantar totes les polítiques d'esquerres i progressistes que ens permet el marc legal actual. Ens entenem bé en aquest camp, i això pesa més que la gestualitat d'un regidor el 12 d'octubre.

- L'equip de govern va decidir anar a declarar davant del jutge, mentre que altres regidors de la CUP han optat per no fer-ho. Va ser una decisió individual o col·lectiva?
- Va ser una decisió col·lectiva, crèiem que teníem fonaments per defensar la nostra actuació, el dret a la representació política, a treballar un dia festiu com n'hem treballat ja molts al llarg de l'any. Això ho hem de defensar davant del jutge, i en la declaració no diem res més que el que vam dir el 12 d'octubre davant dels mitjans. És molt diferent a casos com els de Vic o de Berga. Al regidor de Vic el fan anar a declarar per usar una expressió en un ple parlant de truites i ous, denunciat per un feixista com Josep Anglada i conduït a l'Audiència Nacional per sedició. La desproporció és tan gran que segurament jo faria el mateix. A nosaltres ens cita a declarar el jutge degà, un jutge amb el qual hi hem de parlar sovint per qüestions com intentar evitar desnonaments. No són decisions contradictòries. Una cosa és el jutge degà i l'altra l'Audiència Nacional, un tribunal de repressió política hereu del Tribunal d'Ordre Públic franquista.

- Esperava tanta gent a la concentració de diumenge de suport als electes encausats?
- Em va sorprendre molt, va suposar una dosi de força, sobretot després que t'hagin reprovat pel ple o que t'hagin increpat per les xarxes socials des d'una tendència política determinada. Quan tanta gent defensa que càrrecs públics fan el que fan et dóna seguretat que les teves accions tenen suport. Al final, la desobediència civil només s'entén si hi ha una majoria social que dóna suport a les teves accions. A més, tot i que la judicialització de la política està emmarcada en el procés polític que viu Catalunya, és d'agrair la presència de càrrecs polítics dels comuns que també es van apropar a donar suport. Malgrat no compartir el full de ruta, això hauria d'indignar qualsevol demòcrata.

- En la concentració, va dir que no estava en joc la independència o el referèndum, sinó la democràcia. Són tres conceptes que cada cop costarà separar més?
- Sí, tal com posa les regles del joc l'Estat, cada cop costarà més. Si cada cop hi ha més independentistes, és perquè cada cop hi ha més demòcrates que es convencen que, per garantir la democràcia, cal crear unes estructures pròpies fora de l'estat espanyol.

- Badalona és la sisena ciutat catalana on el català se sap parlar menys. Com s'hi pot fer independentisme aquí?
- Lligant-ho a altres reivindicacions, sobretot socials, i això és el que ha fet l'independentisme aquí els darrers anys. La primera mobilització independentista de masses a Badalona va ser la Via Catalana, quan molta gent ens movem per organitzar un annex, ja que entenem que el tram badaloní s'omplirà segur. Llavors, el moviment educatiu, l'esquerra independentista, Òmnium i altres moviments socials ens organitzem per lligar un institut del barri del Progrés per fer el tram progrés, que uneix centenars de persones. Vinculant l'independentisme a reivindicacions socials és l'única manera d'articular majories. No tot el moviment educatiu se sentia cridat a participar a la Via Catalana, i nosaltres els hi vam donar un motiu, com va passar a Girona amb l'Hospital Josep Trueta i a Barcelona amb l'edifici de La Caixa. L'ANC també buscava aquests objectius amb la mobilització de la Meridiana. Això no s'hauria d'abandonar.

- I s'està fent bé aquesta tasca a nivell nacional?
- Darrerament, el moviment independentista està segrestat per les institucions. Això li passa a tots els moviments de masses que arriben al Parlament, però ha provocat una mica de desorientació. Cal que el moviment torni el carrer, que el carrer torni a portar la batuta, i no el Parlament. És una inèrcia amb la qual és difícil construir majories de masses, perquè hi ha una crisi de representació política, com va evidenciar el 15-M, i la gent tendirà a no fer cas als seus representants. Si es torna al carrer, s'ampliaran majories de forma natural per la vessant social.

- Obriran l'Ajuntament el 6 de desembre?
- Nosaltres ens vam assabentar d'aquest debat per NacióDigital. N'he parlat amb el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, i m'ha dit que ell només havia tingut converses informals del tema, i no sabem res més. Podria ser positiu obrir per debatre els límits de la Constitució, però s'hauria de fer amb temps, pensar molt bé com i de manera coordinada. Si no es fa així, difícilment podrem fer res, perquè queda poc per preparar una estratègia. Si no sabem segur que altres ajuntaments s'hi sumaran i servirà per crear majories, no crec que fem res.

- Badalona també explorava una consulta metropolitana amb Barcelona o Sabadell per decidir si s'entra a l'AMI. Han avançat en aquesta qüestió?
- Hem parlat amb Barcelona, que ho veia positivament, i amb l'AMI, però sembla que ara el full de ruta no va per aquí. No sabem com encaixar-ho, també en ple moment de judicialització de la política. Per poder fer un referèndum metropolità, cal un clima tranquil i que ens ajudi a fer un debat seré i no polaritzar la ciutadania i atrinxerar posicions. Ara l'AMI està en una altra estratègia, impulsant l'Assemblea de Càrrecs Electes, i seria positiu que, a l'àrea metropolitana, els diferents càrrecs electes que no representem estrictament forces sobiranistes, com és el cas de Guanyem Badalona en Comú, SOM Gramenet a Santa Coloma o Sant Adrià En Comú, de composicions similars i presents als consistoris del Barcelonès Nord, féssim un debat en comú sobre com podem participar, representant la nostra pluralitat, no únicament independentista, dins d'aquesta assemblea d'electes. A més, si com a país també hem de fer un referèndum, tampoc en podem anar fent com a bolets.

- I quant al procés constituent, posaran també les eines perquè la ciutadania badalonina hi participi?
- Segons les conclusions de la comissió del procés constituent, els municipis hauríem d'agafar protagonisme. Estem impulsant polítiques innovadores a nivell de participació, també quant a processos deliberatius en espais graduals, no sols votant en una pàgina web, i estaríem molt interessats en poder aplicar tota aquesta expertesa a l'hora d'aplicar polítiques municipals al servei del país. I el procés constituent és un nexe d'unió entre les diferents sensibilitats que conformen Guanyem Badalona en Comú i també hauria de ser una pista per construir majories a nivell de país i deixar la guerra de trinxeres a la que sembla que s'ha abocat la política nacional. En el procés constituent ens hi trobem tant independentistes com aquells federalistes que volen trencar el marc del 78.

- Canviant de tema, i en referència a la polèmica piulada de Xavier García Albiol, .'han intentat agredir en un camp de futbol?
- No, mai, al contrari. Des del 12 d'octubre, tothom que se m'ha apropat ha estat de forma amistosa. I si han discrepat, ho han fet amb modals. Vivim en una ciutat on la crispació política és alta, però això mai no s'ha traduït en actituds violentes.

- Va convidar l'assessor del PP que havia estat agredit a denunciar amb el suport de l'Ajuntament. En saben res?
- Ningú del grup municipal del PP s'ha posat en contacte amb mi, ni per demanar disculpes, ni per explicar els fets.

- En quin punt es troba la denúncia a la fiscalia contra Xavier García Albiol per incitar a l'odi?
- No ho sé, i no sé quan ens han de respondre.

- Com s'explica la piulada, si diu que no respon a l'ambient de Badalona?
- Res del que fa Albiol és per casualitat i jo interpreto que intenta crear un clima en què la crispació doni lloc a violència política. I dir això en el marc d'un nou equip de Badalona amb una afició que la setmana passada va protagonitzar unes actituds violentes a Arenys és preocupant, perquè sembla que està assenyalant algú com a objectiu de violència política. No se n'ha sortit i deu reconèixer que va ser un error, però no podíem deixar-ho passar, perquè va banalitzar la violència política, sobretot quan una persona com jo està exposada mediàticament. És molt perillós.

- Què sent quan es coneix més una piulada d'Albiol que el fet que Badalona tingui el procés participatiu amb més recursos per decidir de tot l'Estat?
- Sap molt de greu, jo m'estic plantejant si cal que torni a sortir a trencar una interlocutòria perquè surti als mitjans el procés participatiu on posem el 45% de les inversions de la ciutat en mans de la voluntat popular. Molta gent ens diu que només hi sortim pel 12 d'octubre, però això no ho decidim nosaltres. Sabem que la política municipal no acapara portades, però creiem que en el cas del procés participatiu està justificat. Són 14 milions i els debats vénen de lluny, tant presencialment com des del web, amb promotors de participació, més de 100 entitats que són punts de votació... Demanem a la gent un esforç enorme perquè dediqui 10 o 15 minuts de la seva vida per decidir a quins projectes que s'han elaborat ja amb un consens i en què la plantilla local s'ha dedicat a validar per garantir que allò es pot fer realment. Tindrà els errors que tindrà, però avança bé, i que això no acapari portades sap greu.

- Hi ha el debat sobre si la ciutadania està preparada per decidir directament com destinar els seus recursos. Està responent amb maduresa?
- Un dels principals temors era que la gent proposaria fer una biblioteca allà on no cal, però, en la fase deliberativa del procés, ja han anat caient les propostes més arriscades, i moltes de les propostes d'equipaments que es mantenien coincidien amb plans d'equipaments fets pels tècnics municipals. Els usuaris de biblioteques o escoles bressol saben on cal aquests tipus d'equipaments. Quan la gent actua col·lectivament i deliberativament, ho fa amb responsabilitat. Un tècnic molt format pot fer molt bé la seva feina, però també hi ha una intel·ligència col·lectiva que, sense la seva formació, actua igualment bé i això s'ha de posar en valor.

- Ja fa quasi un any i mig de la investidura de Dolors Sabater. Quina valoració fan de la feina feta?
- Positiva, tot i que ens estem adonant dels límits. Hem entrat persones dels moviments socials a les institucions en el pitjor moment de la política municipal, amb cada cop més lleis recentralitzadores a nivell estatal que ens coarten molt la llibertat per decidir, retallades molt fortes a nivell econòmic i de capacitat tècnica i recursos humans. Això provoca que estem en una maquinària amb una inèrcia per fer un tipus de polítiques i nosaltres constantment intentant agafar un volant per mirar de girar-lo cap a l'altra banda, però la força centrípeta és molt dura i, quan et destenses una mica, te n'adones que et porta el corrent. Per aplicar la política del nostre programa, hem de caminar per un carreró fosc, poc transitat, sense asfaltar, que fa pujada, on no es veu cap a on s'avança..., mentre que, per fer les polítiques que ja es feien, et trobes una autopista de vuit carrils. I per pressupostos participatius o altres mesures cal temps, i l'administració treballa amb uns altres ritmes. Però val la pena, la participació comporta corresponsabilitat, i ara la gent sap els diners que costa asfaltar un carrer o fer un programa de socialització de llibres escolars. Quan trobem límits, també els expliquem i què caldria canviar perquè no hi fossin, i això fa avançar en el nivell de politització. Ara hi ha persones que abans no estaven organitzades que han format taules de participació als barris per promocionar les seves propostes en els pressupostos participatius. Fent això també fomentes la convivència, i a aquesta ciutat li convenia.

- S'han trobat cara a cara amb el que etèriament s'insinuaven com a poders fàctics?
- Badalona no és Barcelona i, per tant, els poders fàctics són més modestos, però existeixen. Hi ha una sèrie d'entitats i personalitats que estan acostumades a parlar de tu a tu amb els governs del PSC o del PP, i usen un llenguatge molt diferent al nostre i costa que ens entenguem, perquè se n'estan adonant que les regles del joc han canviat, i tot ha de ser més transparent, que els processos de negociació són més lents i no han de tenir lloc fent un cafè, sinó amb reunions amb actes. I això a algunes persones els costa, però la nova política és això.

- Una de les propostes del programa era una auditoria ciutadana del deute. Hi han avançat?
- A nivell de deute, hem reduït al mínim la partida per pagar-lo i estem coordinant-nos amb altres ajuntaments catalans i de l'Estat per decidir com fer-ho per realitzar auditories del deute i acceptar les seves conclusions. Cal una estratègia coordinada, a causa de la poca capacitat legal i per emprendre accions que tenim com a ajuntaments, i seria positiu que s'hi impliquessin capitals de província. No volem anar sols en polítiques rupturistes del deute.

- També plantejaven la remunicipalització de serveis. Què han fet en aquest camp?
- Estem auditant els diferents contractes que existeixen. Com comentava, per privatitzar et trobes una autopista, però per municipalitzar tens el carreró estret i fosc. Les lleis impedeixen que tinguis més capacitat de gestió, ja que no pots contractar personal, els capítols destinats a serveis no poden créixer... A més, ens hem adonat que, a més de privatitzar-se, aquests serveis no es controlaven. Cal que hi hagi tècnics que auditin aquests serveis que està prestant un tercer, i això no es feia. Primer has de tenir el control per poder-te plantejar municipalitzar, per no acabar prestant un servei pitjor. Un cop hàgim auditat, decidirem quins serveis són prioritaris a l'hora de remunicipalitzar, però ens cal un pla que va més enllà de quatre anys per recuperar el control d'allò públic, i això requereix que el marc estatal també canviï.

- L'Ajuntament de Badalona va ser present en la cimera contra la suspensió de la llei antidesnonaments. Com valora la nova llei del Govern per esquivar el Tribunal Constitucional?
Tot i que contempla aspectes positius com l'expropiació forçosa, aquesta només és temporal. Lamentablement, els bancs i els grans tenidors deixen d'estar obligats i el que reforça la nova llei és la mediació, per bé que aquesta és voluntària. Veient la poca valentia del Govern, podríem arribar a pensar que ha aprofitat l'avinentesa per fer una llei que és molt més tova amb els grans tenidors que la llei 24/2015, que a Badalona, per exemple, ens havia permès acabar amb tots els desnonaments.
 

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid