Així és com ens ha definit darrerament a la CUP el portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona. No ens ha de sorprendre en absolut que al si de les institucions aquells i aquelles amb qui compartim el dia a dia mirin de desacreditar-nos per diverses vies. Al cap i a la fi, ho hem dit sempre, estem en territori hostil, les institucions estan fetes per a allunyar el poble de la presa de decisions i tenir la CUP dins fa nosa, i més quan comença a aixecar catifes.
El que va motivar aquesta qualificació van ser les dues mocions que la CUP vam presentar en solitari al saló de plens: l'aposta per uns pressupostos participatius i la necessitat de comprovar el correcte funcionament del servei de neteja, en base al compliment del contracte vigent amb l'empresa adjudicatària (FCC).
En efecte, es tractava de dues de les mocions clau que es van debatre el passat divendres, perquè posaven en qüestió el mode de funcionament imperant fins al moment: participació de les classes populars a l'hora de decidir on van a parar els seus diners i fiscalització de la correcta administració d'aquests diners públics.
La dreta rància ho té més fàcil a l'hora de defensar els seus postulats que no pas qui ha de mantenir l'equilibri entre allò que és (un element més del sistema al servei de l'status quo) i el que vol aparentar ser (partits progressistes al servei de les persones). Probablement, gràcies a això es va poder aprovar la primera de les mocions esmentades, mentre que la segona va motivar tota mena de justificacions farcides de demagògia i cinisme per a evitar donar suport.
Participació de les classes populars i fiscalització dels diners públics: són paraules temeràries i que alteren l'ordre públic a orelles dels defensors del paradigma neoliberal. Són moltes les formacions que deuen esperar en candeletes que la nostra organització pugui ser il·legalitzada, i no precisament pel «procés». La CUP és la perversió per als interessos burgesos i capitalistes i el Partit Popular ho diu sense embuts, i la resta ho calla per allò de quedar bé, tot i que també ho pensa. Al cap i a la fi, no hi ha terme mig, en el si de les institucions o bé s'hi és per a defensar els interessos del poble o bé s'hi és per a justificar i perpetuar la seva explotació.
