Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Referèndums, pantalles i pactes ( i II)
17/05/2016 Jordi Navarro
Jordi navarro és Conserge Mantenidor, llicenciat en geografia, ecologista, decreixentista i militant de la CUP de Girona, ex-regidor a l'Ajuntament de Girona Jordi navarro és Conserge Mantenidor, llicenciat en geografia, ecologista, decreixentista i militant de la CUP de Girona, ex-regidor a l'Ajuntament de Girona

Per Jordi Navarro, ecologista, decreixentista, llicenciat en Geografia i militant de la CUP, ex-regidor a l'Ajuntament de Girona

Sobre el referèndum legal i acordat tant CSQEP-En Comú Podem-ICV com CDC posen l'exemple del Quebec o Escòcia com a models a seguir. Bé, no em sembla forasenyat recordar que hi ha dos països al món que han pogut celebrar un referèndum legal i acordat, Escòcia i Quebec. Però el que no diuen els defensors del referèndum pactat a Catalunya és que els estats canadenc i britànic van desfermar una campanya de terror contra els independentistes, un discurs de la por blasmat pels qui tenen les eines i els instruments, el poder de l'estat i el suport del món econòmic. El Quebec va patir una derrota i fa una dècada que l'independentisme està sota mínims mentre que Canadà continua amb el seu status de potència global i cultural. Escòcia continua lluitant tot i que l'estat britànic es reforça i blasma el discurs permanent de la por.

Les regles del joc les han posat els poderosos i l'status quo,  i els drets dels pobles queda en un segon pla, no hi ha neutralitat de l'estat i controlar els tempos i reservar-se el poder de concedir o no un referèndum forma part de la mateixa estratègia imperialista. Guanyar temps i erosionar els pobles sotmesos, que estan en minoria estructural i han patit repressió cultural, lingüística o nacional durant molt de temps, cosa que els ha erosionat  i els situa en una clara posició de feblesa i desavantatge. 

Un altre cas clamorós és el del Sàhara Occidental, un poble que té el suport de l'ONU i que està esperant un referèndum pactat, legal i acordat amb el Marroc, l'imperi que oprimeix aquest poble germà des de fa dècades. El Marroc sap perfectament que el temps juga al seu favor i només permetrà el referèndum quan s'asseguri la victòria; un cop el Marroc permeti celebrar-lo també desfermarà una campanya de la por i acusarà als resistents saharauis que aposten per la unilateralitat d'antidemòcrates i enemics de la convivència. No puc entendre per quina raó els companys de Podem-EnComú Podem-CSQEP-ICV-EUiA no donen suport al moviment independentista i empenyen per la República Catalana que volem lliure, democràtica, social, justa, ecològica i  solidària.

Mentrestant a Catalunya les pantalles s'acceleren però en les darreres setmanes l'entorn de CDC en plena refundació torna a la pantalla del referèndum i el pacte fiscal. Les amenaces de l'estat i els riscos personals i polítics de l'aposta per la ruptura posen a cadascú al seu lloc i no és gens extrany que la dreta sobiranista torni a les pantalles del possibilisme pactista de la primera transició espanyola de 1978. Un nou encaix i repartiment de competències és el fantasma permanent i ni a uns ni altres els importa el més mínim que milions de catalanes i catalans hàgim sortit al carrer amb un crit inequívoc de llibertat i independència. 

 No podem obviar ni oblidar que el final del franquisme i el pacte del 78 va ser negociat i acordat per la Convergència Democràtica d'aleshores amb el Partit Comunista Espanyol d'aleshores i el PSOE. Tant el PSOE com el PCE van imposar a les seves filials catalanes, el PSC i el PSUC, el pacte constitucional, que per cert van assumir acríticament. Avui, 38 anys després d'aquella reforma que va truncar la necessària ruptura, ens podem trobar amb un escenari similar. L'esquerra independentista no ho va acceptar el 1978 i no ho acceptarà el 2016, ho remarco per si a algú no li queda prou clar.

La ruptura i la unilateralitat és una via abocada al fracàs segons els líders d'En Comú Podem i CDC i son molts els qui estan esperant el fracàs de l'independentisme per aparèixer com a salvadors de l'autonomia catalana i copar una majoria parlamentaria que blindi l'autonomia, en versió progre, això si.  Des de CSQEP fins a la UDC de Duran i Lleida passant pels sectors dels negocis aglutinatats a CDC fins a l'esquerra sucursalista representada pel PSC, volen una nova reforma.. Es possible que els i les independentistes fracassem, com també és possible que el moviment contra la Troika fracassi, però com diu Arnaldo Otegi, tenim l'obligació de seduir i enamorar per triomfar. I encara que perdem continuarem cridant ben alt i ben fort que visca la República Catalana Lliure!

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid