Potser a vegades les coses passen perquè sí i, potser alguns dels pactes polítics que es fan a nivell local responen a dinàmiques municipals o comarcals, però de ben segur el que passa en petits pobles i municipis no es pot extrapolar a les grans ciutats del principat. No veig, per exemple, el PSC pactant amb Cs a Lleida, amb Unió i PP a Tarragona o CiU (be DLL) amb el PSC a Girona sense la trucada i autorització pertinent de la direcció d’aquests partits.
A Lleida el 8 de juliol del 2015 el PSC signava amb Cs el “acuerdo político del grupo municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) y de Ciudadanos (C’s)” esdevenint, de facto un pacte d’estabilitat que ja fa un any que es manté. Així els socialistes, en plena negociació d’un cartipàs del qual veien caure diversos càrrecs de confiança, podien salvar-los i Ciudadanos aconseguia la “actualización del reglamento de usos lingüísticos actualment vigente de acuerdo con el principio de cooficialidad conforme a las leyes vigentes y las diferentes resoluciones judiciales”. Ras i curt, un pacte de les engrunes, un canvi de cromos, càrrecs per bilingüisme, un pas enrere d’anys en l’ús del català a l’Ajuntament.
I de ben segur les prioritats del partit d’Iceta impulsen també assolir un pacte a Tarragona amb PP i Unió i que el PSOE viri i prioritzi el pacte amb Cs a l’Estat Espanyol per aconseguir la investidura del seu candidat a la Moncloa, enlloc d’aprofundir el seu compromís social i en el respecte al dret a decidir tendint ponts amb d’altres formacions polítiques.
El darrer pacte muncipal a Girona es més preocupant perquè suposa, no un viratge del PSC que te clara la seva política social i nacional com es evident, sinó un avís d’aquesta convergència que es diu sobiranista que fa equip de govern, en una ciutat com Girona, una força clarament oposada fins i tot al dret a decidir.
Com es bastirà aquest procés constituent des de baix, des dels municipis, amb uns pactes als ajuntaments que dificultaran enormement, a Tarragona, a Lleida i ara sembla que a Girona fer-ho? Caldrà una oposició contundent i activa i sobre tot una ciutadania mobilitzada, i caldrà, sobre tot, recordar perquè s’han fet aquests pactes, per salvar qui i que, i quins drets col·lectius hi han perdut la ciutadania.
