Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Declaració conjunta D'ETA, PSAN(P) i UPG (adhesió a la Carta de Brest)

Document signat el 1975 per ETA, PSAN-p i UPG de declaració conjunta de compromís de suport mutu en les respectives lluites d’alliberament i adhesió a la Carta de Brest

16/02/2016 El fil roig

L’1 de maig de 1975 ETA, PSAN-p i UPG signaven una declaració conjunta en què es comprometien al suport mutu en les respectives lluites d’alliberament. Explicitant la seua adhesió a la Carta de Brest i concretant aquesta aliança entre les lluites del País Basc, Galicia i els Països Catalans.

La Carta de Brest va representar la primera declaració conjunta dels moviments d’alliberament nacional de l’Europa occidental i va signar-se el febrer de 1974 amb el Sinn Fein–IRA (Moviment Republicà Irlandès), UDB (Unió Democràtica Bretona) i UPG (Union do Pobo Galego), més tard s’hi van afegir organitzacions d’Occitània, Gal·les, Còrsega, el País Basc i els Països Catalans.

En aquesta mateix dia també es declarava l’estat d’excepció a Guipúscoa, Biscaia i Àlaba, i una militant d’ETA-pm era detinguda a Espinavell, en intentar travessar la muga pirinenca. Al juny la policia franquista detenia Txiki després d’un tiroteig pels carrers de Barcelona

La tardor de 1975 diversos militants independentistes, majoritàriament del PSAN-Provisional, van refugiar-se a Catalunya Nord a causa del setge policial a la xarxa de suport als militants bascos.


Declaració conjunta D'ETA, PSAN(P) i UPG ( adhesió a la Carta de Brest)

Davant les necessitats de coordinar la lluita per l'alliberament nacional i el socialisme per Euskadi, Galícia i Països Catalans, les nostres organitzacions, com a avantguardes revolucionaries i patriòtiques dels nostres pobles, han decidit establir una col·laboració per analitzar la situació i respondre conjuntament a les tasques del moviment.

La Dictadura no pot perllongar-se gaire temps més com a instrument de les classes dominants de l'Estat espanyol. La generalització i radicalització de les lluites de les mas ses esta obligant el capital monopolista a buscar una democratització aparent, que liquidi els aspectes feixistes de la dictadura i articuli un mínim de consens social. Solament els sectors més parasitaris de l'aparell de l'Estat estan interessats en la seva continuïtat.

Certs sectors reformistes, atribuint-se la representació de la classe obrera, ofereixen al gran capital, a través de la "Junta Democrática de España» i d'esquena a les masses, una sortida, a aquesta crisi política, que afavoreixi prioritàriament els interessos de l'oligarquia.

Per nosaltres, en canvi, és evident que aquesta crisi ha de ser aprofitada, pels nos tres pobles, per a realitzar un gran avan9 en la lluita contra l'opressió nacional i l'explotació capitalista en el cas d'Euskadi i Països Catalans, i contra l'opressió colonial en el de Galícia. Així ens ho permeten d'assegurar les condicions actuals.

Per això, i tenint molt present que la lluita per l'alliberament nacional i el socialisme dels nos tres pobles passa per l'autoorganització nacional a tots els nivells, en un procés que parteix de la situació de cada nació i que té ritmes i aspectes propis en cada cas, ETA, PSAN (P) i UPG. ens comprometem a articular una alternativa comuna enfront a la dictadura, que proposem, d'una manera formal i pública, a totes les forces democràtiques, patriòtiques i revolucionàries d'Euskadi, Galícia i Països Catalans:

1- Formació i potenciació d'Assemblees nacionals i populars a Euskadi, Galícia i Països Catalans, tant si ja estan constituïdes -com és el cas de l'Assemblea de Catalunya- com si estan en procés de formació -cas de l'Assemblea del País Valencià, de l'Assemblea Nacional-Popular Galega i d'Herrikoi Batasuna d'Euskadi-.

Aquestes organitzacions han de fer possible la creació de Governs Provisionals a cada una de les tres nacions.

Entenem que aquesta és la manera justa d'aplicar el principi d'autoorganització nacional.

2- Conquesta de les llibertats polítiques i sindicals enteses aquestes, com el començament d'una democràcia real, com la possibilitat d'accés del poble al poder econòmic i polític.

3- Concreció de les llibertats nacionals a través de les formes d'Autogovern a delimitar per les respectives Assemblees Nacionals i Populars abans esmentades i implantació de mesures garantidores del desenvolupament de les respectives llengües i cultures.

4- Dissolució de les forces repressives (B.P.S., G.C., P.A .. .) i control sobre els comandaments de l'exèrcit a Euskadi, Galícia i Països Catalans, per part dels respectius Governs Provisionals.

Considerem que aquestes són decisions imprescindibles per a garantir la seguretat i irreversibilitat de les nos tres conquestes democràtiques.

5- Llibertat pels presos polítics i retorn dels exiliats.

6- Adopció de mesures econòmiques i socials destinades a satisfer les necessitats més immediates de les classes populars i a establir una primera limitació al poder del Gran Capital, tenint en compte les condicions concretes de cada nació.

7- Les Assemblees Nacionals i Populars i els Governs Provisionals que. sorgeixin d'aquestes, es reconeixeran mútuament com els legítims i sobirans representants de les respectives nacions i mantindran entre si i amb altres organismes unitaris antifranquistes de l'Estat espanyol, relacions internacionalistes basades en la igualtat i no en la subordinació.

- Aquestes són les nos tres propostes per a organitzar, en una primera fase, la vida dels nos tres pobles, immediatament després de la caiguda de la dictadura. Volem manifestar que l'alternativa que proposem no pot resoldre tots els problemes d'Euskadi, Galícia i Països Catalans. Només en el marc d'una societat socialista basca, gallega i catalana, els nostres pobles trobaran autèntiques respostes a la seva problemàtica nacional i de classe. És en aquest últim sentit en el que hem decidit coordinar mútuament els nos tres esforços i no solament a nivells tàctics i de lluita antifranquista.

Finalment, ETA, PSAN (P) i UPG fem una crida a totes les forces democràtiques i revolucionàries a incorporar-se i a discutir aquestes iniciatives, i en particular cridem a les forces revolucionàries i patriòtiques basques, gallegues i catalanes a unir-se amb nosaltres en la construcció "d'una ALIANÇA dels moviments d'alliberament nacional i popular a Euskadi, Galícia i Països Catalans.

 

1 de Maig de 1975 (sic)

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid