Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Pays Catalans, 1881

Article de Xavier Romeu i Juvé publicat al diari AVUI el 29/4/1979

28/11/2015 El fil roig
Xavier Romeu, intel·lectual marxista i dirigent del PSAN, mort el 1983 Xavier Romeu, intel·lectual marxista i dirigent del PSAN, mort el 1983

Fèlix Cucurull, infatigable investigador de la nostra història, va trobar l’expressió «Països Catalans» en un article de Josep Narcís Roca i Ferreras publicat a «L’Arch de Sant Martí» l’any 1886. Fins fa poc, aquesta era la primera documentació coneguda de l’expressió. L’any passat, però, Joan Fuster publicava un article a «Serra d’Or» (núm. 226, juliol 1978), reproduït en Destinat (sobretot) a valencians (pàg. 159-165) de recent aparició, donant compte d’haver trobat, en la introducció de la Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa, de Benvingut Oliver, aparegut deu anys abans. La mateixa expressió, usada almenys dos cops, en aquest cas en castellà: «los países catalanes».

Doncs bé, la mateixa expressió, en aquesta ocasió en francès: «les pays catalans», apareix en dues ocasions a la introducció i al glossari que Alfred Morel-Fatio publica de la seva edició del conte català en vers del segle XIV «L’amant, la femme et le confesseur». Aquest conte, de 904 versos, titulat pel mateix editor, va ser publicat a la revista «Romania», núm. X. 1881, pàg. 497-518.

El conte narra la desgràcia del cavaller Materó, que la dona amada abandona pel seu confessor. Pel que fa a la falsa interpretació deguda a l’arxiver de la biblioteca de Carpentràs, on encara es conserva el manuscrit, que faria pertànyer el confessor a l’orde dels agustins, Morel-Fatio diu: «comme chez nous (...), ce sont les religieux franciscains qui ont éte dans les pays catalans le plus souvent en butte à de telles accusations» (pàg. 499).

Més endavant, a la pàgina 517, referint-se a la forma antiga «cugot» (banyut, marit de la dona adúltera), diu: «c’était unes injure fort usitée dans les pays catalans au moyen age». I, com a prova de la seva afirmació, cita un text mallorquí de començament del segle XIII.

Vet aquí, doncs, una altra documentació anterior a la trobada per Fèlix Cucurull. A ell, humilment i en homenatge, dedico aquest meu petit descobriment.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  3. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  4. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  5. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  6. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  7. 13 anys sense en Toni Lecha
  8. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  9. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
  10. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid