Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Pays Catalans, 1881

Article de Xavier Romeu i Juvé publicat al diari AVUI el 29/4/1979

28/11/2015 El fil roig
Xavier Romeu, intel·lectual marxista i dirigent del PSAN, mort el 1983 Xavier Romeu, intel·lectual marxista i dirigent del PSAN, mort el 1983

Fèlix Cucurull, infatigable investigador de la nostra història, va trobar l’expressió «Països Catalans» en un article de Josep Narcís Roca i Ferreras publicat a «L’Arch de Sant Martí» l’any 1886. Fins fa poc, aquesta era la primera documentació coneguda de l’expressió. L’any passat, però, Joan Fuster publicava un article a «Serra d’Or» (núm. 226, juliol 1978), reproduït en Destinat (sobretot) a valencians (pàg. 159-165) de recent aparició, donant compte d’haver trobat, en la introducció de la Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa, de Benvingut Oliver, aparegut deu anys abans. La mateixa expressió, usada almenys dos cops, en aquest cas en castellà: «los países catalanes».

Doncs bé, la mateixa expressió, en aquesta ocasió en francès: «les pays catalans», apareix en dues ocasions a la introducció i al glossari que Alfred Morel-Fatio publica de la seva edició del conte català en vers del segle XIV «L’amant, la femme et le confesseur». Aquest conte, de 904 versos, titulat pel mateix editor, va ser publicat a la revista «Romania», núm. X. 1881, pàg. 497-518.

El conte narra la desgràcia del cavaller Materó, que la dona amada abandona pel seu confessor. Pel que fa a la falsa interpretació deguda a l’arxiver de la biblioteca de Carpentràs, on encara es conserva el manuscrit, que faria pertànyer el confessor a l’orde dels agustins, Morel-Fatio diu: «comme chez nous (...), ce sont les religieux franciscains qui ont éte dans les pays catalans le plus souvent en butte à de telles accusations» (pàg. 499).

Més endavant, a la pàgina 517, referint-se a la forma antiga «cugot» (banyut, marit de la dona adúltera), diu: «c’était unes injure fort usitée dans les pays catalans au moyen age». I, com a prova de la seva afirmació, cita un text mallorquí de començament del segle XIII.

Vet aquí, doncs, una altra documentació anterior a la trobada per Fèlix Cucurull. A ell, humilment i en homenatge, dedico aquest meu petit descobriment.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org

Valora
Rànquings
  1. Gràcia Llibertat commemora nou anys de concentracions independentistes amb el record de Pepa Arenós
  2. Cinc mesos de vaga indefinida a les biblioteques de Barcelona sense una solució al conflicte laboral
  3. La vaga general de l'11 de novembre pren força amb una seixantena de comitès actius arreu de Catalunya
  4. València tornarà a exigir responsabilitats per la DANA dos anys després de la tragèdia
  5. La Intersindical convoca la vaga general de l'11-N per denunciar l'empobriment de la classe treballadora i reclamar sobirania
  6. Ecologistes en Acció alerta del risc d'un núvol tòxic a Castelló per les mancances de seguretat d'una futura planta d'amoníac
  7. Els sindicats educatius convoquen una vaga el 26 de novembre i una gran manifestació per defensar l'escola pública
  8. Àlex Romaguera: «La Transició també s'ha legitimat silenciant les víctimes de la repressió de l'estat espanyol»
  9. L'Aplec del Puig reivindica la sobirania del País Valencià per defensar la llengua, la terra i els drets socials
  10. L'Aplec del Puig, una cita històrica que manté viva la lluita pels drets nacionals del País Valencià
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid