Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Pays Catalans, 1881

Article de Xavier Romeu i Juvé publicat al diari AVUI el 29/4/1979

28/11/2015 El fil roig
Xavier Romeu, intel·lectual marxista i dirigent del PSAN, mort el 1983 Xavier Romeu, intel·lectual marxista i dirigent del PSAN, mort el 1983

Fèlix Cucurull, infatigable investigador de la nostra història, va trobar l’expressió «Països Catalans» en un article de Josep Narcís Roca i Ferreras publicat a «L’Arch de Sant Martí» l’any 1886. Fins fa poc, aquesta era la primera documentació coneguda de l’expressió. L’any passat, però, Joan Fuster publicava un article a «Serra d’Or» (núm. 226, juliol 1978), reproduït en Destinat (sobretot) a valencians (pàg. 159-165) de recent aparició, donant compte d’haver trobat, en la introducció de la Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa, de Benvingut Oliver, aparegut deu anys abans. La mateixa expressió, usada almenys dos cops, en aquest cas en castellà: «los países catalanes».

Doncs bé, la mateixa expressió, en aquesta ocasió en francès: «les pays catalans», apareix en dues ocasions a la introducció i al glossari que Alfred Morel-Fatio publica de la seva edició del conte català en vers del segle XIV «L’amant, la femme et le confesseur». Aquest conte, de 904 versos, titulat pel mateix editor, va ser publicat a la revista «Romania», núm. X. 1881, pàg. 497-518.

El conte narra la desgràcia del cavaller Materó, que la dona amada abandona pel seu confessor. Pel que fa a la falsa interpretació deguda a l’arxiver de la biblioteca de Carpentràs, on encara es conserva el manuscrit, que faria pertànyer el confessor a l’orde dels agustins, Morel-Fatio diu: «comme chez nous (...), ce sont les religieux franciscains qui ont éte dans les pays catalans le plus souvent en butte à de telles accusations» (pàg. 499).

Més endavant, a la pàgina 517, referint-se a la forma antiga «cugot» (banyut, marit de la dona adúltera), diu: «c’était unes injure fort usitée dans les pays catalans au moyen age». I, com a prova de la seva afirmació, cita un text mallorquí de començament del segle XIII.

Vet aquí, doncs, una altra documentació anterior a la trobada per Fèlix Cucurull. A ell, humilment i en homenatge, dedico aquest meu petit descobriment.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org

Valora
Rànquings
  1. Girona acollirà una jornada de Dones dels Països Catalans per teixir xarxa i analitzar la situació de la llengua
  2. La CUP organitza a Sant Pol de Mar una jornada sobre llengua, construcció i alliberament nacional
  3. Països Catalans, la mata de jonc resisteix
  4. L’Ateneu Barcelonès acollirà un debat sobre la proposta “3 repúbliques, 1 confederació” amb Antoni Infante
  5. Pobles i nacions davant el despotisme imperial
  6. La Flama arriba a l’Alguer i culmina el pas del Correllengua per les terres del “bon dia”
  7. El SEPC convoca vaga estudiantil el 26 de maig a universitats i secundària dels Països Catalans
  8. El Correllengua 2026 homenatjarà Josep Maria Espinàs en l'acte d'inici de la campanya al Palau Robert
  9. Lleida acollirà la presentació de "La revolució pendent", el llibre sobre la història i memòria del PSAN-Provisional
  10. El primer Correllengua Agermanat mobilitza més de 180.000 persones arreu dels Països Catalans
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid