Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Pays Catalans, 1881

Article de Xavier Romeu i Juvé publicat al diari AVUI el 29/4/1979

28/11/2015 El fil roig
Xavier Romeu, intel·lectual marxista i dirigent del PSAN, mort el 1983 Xavier Romeu, intel·lectual marxista i dirigent del PSAN, mort el 1983

Fèlix Cucurull, infatigable investigador de la nostra història, va trobar l’expressió «Països Catalans» en un article de Josep Narcís Roca i Ferreras publicat a «L’Arch de Sant Martí» l’any 1886. Fins fa poc, aquesta era la primera documentació coneguda de l’expressió. L’any passat, però, Joan Fuster publicava un article a «Serra d’Or» (núm. 226, juliol 1978), reproduït en Destinat (sobretot) a valencians (pàg. 159-165) de recent aparició, donant compte d’haver trobat, en la introducció de la Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa, de Benvingut Oliver, aparegut deu anys abans. La mateixa expressió, usada almenys dos cops, en aquest cas en castellà: «los países catalanes».

Doncs bé, la mateixa expressió, en aquesta ocasió en francès: «les pays catalans», apareix en dues ocasions a la introducció i al glossari que Alfred Morel-Fatio publica de la seva edició del conte català en vers del segle XIV «L’amant, la femme et le confesseur». Aquest conte, de 904 versos, titulat pel mateix editor, va ser publicat a la revista «Romania», núm. X. 1881, pàg. 497-518.

El conte narra la desgràcia del cavaller Materó, que la dona amada abandona pel seu confessor. Pel que fa a la falsa interpretació deguda a l’arxiver de la biblioteca de Carpentràs, on encara es conserva el manuscrit, que faria pertànyer el confessor a l’orde dels agustins, Morel-Fatio diu: «comme chez nous (...), ce sont les religieux franciscains qui ont éte dans les pays catalans le plus souvent en butte à de telles accusations» (pàg. 499).

Més endavant, a la pàgina 517, referint-se a la forma antiga «cugot» (banyut, marit de la dona adúltera), diu: «c’était unes injure fort usitée dans les pays catalans au moyen age». I, com a prova de la seva afirmació, cita un text mallorquí de començament del segle XIII.

Vet aquí, doncs, una altra documentació anterior a la trobada per Fèlix Cucurull. A ell, humilment i en homenatge, dedico aquest meu petit descobriment.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org

Valora
Rànquings
  1. Membres de la CACGI tallen l'accés a les ruïnes d'Empùries on s'ha de reunir avui els Borbons
  2. Boicot, talls de carretera i estelades per mar: l'antimonarquisme planta cara a la visita dels Borbons a Empúries
  3. Via Laietana 43 torna a omplir-se per exigir la sortida de la Policia espanyola
  4. El Pi de les Tres Branques tornarà a reunir l'independentisme
  5. L'ANC protesta contra la visita de Felipe VI al Liceu i denuncia que la monarquia «no té cap legitimitat a Catalunya»
  6. De la Ciutadella a Via Laietana: els símbols del poder no cauen sols
  7. 42è Aniversari de la mort del lluitador independentista Toni Villaescusa
  8. La 58a Universitat Catalana d'Estiu sota el lema «Països Catalans més que mai: desenvolupament o progrés»
  9. Ramon Usall: "Existeixen pocs instruments d'espanyolització més eficaços que la selecció espanyola de futbol"
  10. La Ràpita instal·larà una pantalla gegant a la plaça 1r d'Octubre per seguir la final del Mundial entre Espanya i Argentina
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid