El poble no acaba de saber, i els polítics de vegades tampoc, que els partits polítics són fets, no per defensar interessos nacionals, sinó per defensar interessos de classe. La lluita econòmica està tan estesa per tota la faç de la terra, que aquest estimat planeta es troba dividit en dos bàndols en lluita: els opressors i els oprimits. Això és la lluita de classes. És una lluita internacional. I uns partits opten per defensar els opressors i altres els oprimits. En aquesta lluita, les persones, les nacions, la cultura, l'art, la religió, etc. tot és usat en funció del predomini de classe. Una nació serà enlairada per un partit si això convé a la classe que aquell partit defensa. Altrament aquella nació serà abaixada. Això no pot escandalitzar a ningú. Igual com acceptem que una persona s'ha de sacrificar pel bé d'una pàtria, també cal acceptar que una pàtria se sacrifiqui pel bé de la comunitat internacional de les pàtries. Aquest és el principi general. Els partits nacionalistes, sense homologació internacional, només triomfen en moments excepcionals, a la llarga sempre resten marginats, testimonials, perquè ni acaben d'ésser partits de classe ni moviments nacionals.
La classe oprimida, avui dia és extensíssima, perquè la classe opressora ha quedat reduïda a unes oligarquies insignificants demogràficament. Per això es parla de partits populars o de masses i partits de quadres sense base. Ja que, els partits populars, en determinades situacions històriques cal que assumeixin unes concretes reivindicacions nacionals, àdhuc per damunt dels interessos immediats de classe. «Un pas endarrera per a donar, després, dos endavant». Esdevenir transitòriament partits nacionalistes per defensar després millor els interessos internacionals de classe.
L'exemple més famós és el de Mao Tse-tung, que el 1937, en esclatar el conflicte xino-japonès, sense perdre mai de vista el seu objectiu principal, la instauració del comunisme a Xina, pactà, en nom de la unitat nacional, en contra de l'invasor, una treva amb Chiang Kai-shek, el seu enemic xinès de classe. Tot això ho dic perquè socialistes i comunistes catalans meditin en el crític moment actual català i perquè el poble patriota tingui elements de judici per a jutjar-los.
