Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Discriminació lingüística
El Consell d'Europa alerta el govern espanyol del tracte discriminatori del català dins de l'Estat

"L'informe és dels més contundents que s'han emès contra el govern espanyol pel que fa a la discriminació lingüística del català. La Plataforma per la Llengua ha denunciat reiteradament les vulneracions dels drets lingüístics del català a l'Estat espanyol",  segons la Plataforma per la LLengua,

23/01/2016 Llengua

Les sis recomanacions emeses pel Consell de Ministres del Consell d'Europa han tingut en compte l'últim informe emès pel Comitè d'experts que fa seguiment de l'aplicació de la arta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM).

En el seu moment, la Plataforma per la Llengua  va participar en l'elaboració de l'informe de la societat civil que es va enviar a aquest Comitè d'experts. En aquest sentit, es recullen les dades que l'ONG del català va facilitar sobre la vulneració dels drets lingüístics. Entre els arguments citats, les discriminacions patides per ciutadans de les Illes Balears per part de la policia de l'Estat o les denúncies de Juristes per la Llengua segons els quals l'ambient en alguns jutjats és intimidatori per als parlants.

Les sis recomanacions emeses pel Consell de Ministres del Consell d'Europa

El Consell d'Europa, format per 47 països, té com a finalitat defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries, així com potenciar la identitat europea entre tots els ciutadans d'Europa

Les recomanacions concernides en l'ús del català a l'Estat, són:

1. Modificar el marc jurídic per tal de deixar clar que les autoritats judicials, penals, civils i administratives a les comunitats autònomes puguin dur a terme els procediments en català a petició d'una de les parts.

El Comitè d'Experts remarca l'article 231 del poder judicial que impedeix el compliment de la Carta.

2. Implementar mesures legals i d'aplicació pràctica destinades a garantir que una proporció adequada del personal judicial a les illes Balears, País Valencià i a Catalunya, tinguin un coneixement suficient del català.

3. Establir mesures legals i d'aplicació pràctica destinades a garantir l'adequada presència del català a les oficines i serveis de l'administració de l'Estat ubicats dins les Comunitats Autònomes. En aquest apartat, es recull les recomanacions emeses per la Plataforma per la Llengua en els dèficits de la llengua catalana en els webs oficials de l'Estat.

4. Implementar mesures per garantir la presència del català als serveis públics, especialment als serveis de salut.

5. Vetllar perquè els projectes d'educació trilingüe del País Valencià i les Illes Balears no afectin negativament la protecció i la promoció del català.

6. Estendre el reconeixement d'oficialitat d'aquestes llengües regionals o minoritàries a comunitats autònomes on encara no estan reconegudes, sempre que hi hagi un nombre suficient d'usuaris de la llengua regional o minoritària en qüestió.

La Plataforma per la Llengua entén que aquesta recomanació és una crida al reconeixement del català com a llengua oficial a l'Aragó.

D'altra banda, destaquem altres apreciacions de l'Informe del Comitè d'experts que insisteix en:

-  La manca de col·laboració del govern espanyol a l'hora de facilitar dades sobre aquesta realitat de les llengües regionals o minoritàries i que no han permès emetre diagnòstics més precisos.

- El reconeixement  de la unitat de la llengua catalana, inclòs el català a l'Aragó.

Valora
Rànquings
  1. “Escrits en llibertat” de Joan Rocamora
  2. La CACG (Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines) ha reunit 100 persones a Figueres en una protesta contra la visita de Felipe VI
  3. Tuïr acollirà la tercera Trobada sense Fronteres
  4. Cerdanyola recorda a Txiki
  5. 174 entitats europees demanen a Sánchez la suspensió de la Llei Rovira
  6. Acte institucional a Girona per commemorar el 6 d'octubre del 1934
  7. Noranta anys després es reproduirà a la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada la hissada de l'estelada del 6 d'octubre del 1934.
  8. Recullen gairebé tres mil signatures per protegir el volcà i els morrots del Montsacopa
  9. El Ple de Fornells de la Selva rebutja la moció d’Independents per Fornells per instal·lar fotografies de l’1 d’octubre de 2017 a la sala de plens
  10. L'ANC reivindica a la plaça Sant Jaume el valor revolucionari del Primer d'Octubre
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid