Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
XIRINACS
La CUP de Sant Joan de les Abadesses celebra el Quart Aplec Xirinacs

"La CUP hem decidit seguir el nostre propi camí. El camí de la Unilateralitat, com a acte de sobirania. De la Desobediència, com a acte de dignitat", paraules de Roger Castellanos a l'acte

05/08/2015 Política

Aquest diumenge es va celebrar el Quart Aplec Xirinacs, per retre homenatge a l'exsenador i activista Lluís Maria Xirinacs al punt on es va deixar morir, al pla de can Pegot d'Ogassa. La CUP va organitzar l'acte amb el lema 'El futur es construeix desobeint' i ha servit per fer una crida a participar a la Diada de l'11 de setembre i al 27S. (veure fotos de l'acte)

Aquesta quarta edició va començar a les 11 del matí amb una caminada popular des de Sant Martí d'Ogassa fins al Pla de Can Pegot. Quan la caminada va arribar al monòlit dedicat a Xirinacs es iniciar l'Aplec, amb uns parlaments per part de la CUP, de la Fundació Randa- Lluís Maria Xirinacs i d'El Camí.

Tot seguit es van realitzar les actuacions musicals de Neus Dalmau, Núria Agulló i Dos Pardalets (Marc Serrats i Carles Belda). I l'Aplec pròpiament dit va finalitzar amb una ofrena floral al monòlit i el cant de la Muixeranga. Ja amb un ambient més distès hi va haver un dinar de carmanyola i un concert de sobretaula amb Dos Pardalets.

La CUP Sant Joan de les Abadesses ha valorat  molt positivament la participació a l’Aplec i al dinar-concert i considera que aquest èxit permetrà que es pugui consolidar any rere any amb la voluntat de que sigui una data de referència i d’homenatge a un compatriota caracteritzat per la seva lluita incansable pels drets i llibertats del poble català.

Parlament de Roger Castellanos, del Secretariat nacional de la CUP i regidor de Tagamanent, a l'aplec

Ha passat un any d'ençà que ens conjuràvem aquí, al Pla de Can Pegot d'Ogassa, per fer valer el llegat combatiu i desobedient de Xirinacs, afirmant que – i cito textualment – el nou de novembre, tots i totes serem Lluís Maria Xirinacs. Serem milions de Xirinacs amb una determinació constant, cabuda, valenta, i decidida per a pronunciar-nos democràticament.

I efectivament, vam ser milions de Xirinacs els qui vam concórrer a les urnes per decidir massivament que la independència és l'únic camí per construir un nou marc democràtic de llibertat i de justícia social pel poble català.

I ho vam decidir malgrat les prohibicions i amenaces de l'Estat Espanyol. I ho vam decidir, conscientment malgrat les rebaixes que acceptaren aquells qui avui es presenten com a garants de l'exercici de la nostra plena sobirania. “Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberamet i defensa”, digué Xirinacs.

Arriscar, ja no la vida, sinó ni tant sols la poltrona, és el que sembla que no estiguin disposats a fer aquells qui claudicaren el 9 de novembre. Els mateixos que no convocaren immediatament unes eleccions constituents per iniciar la necessària ruptura amb el marc jurídic i polític espanyol. Els mateixos que, ara després de tanta dilació, han alimentat el personalisme dels seus líders i posen en perill el moviment popular cap a la independència, en una estratègia eminentment institucionalitzada.

Per això la Candidatura d'Unitat Popular hem decidit seguir el nostre propi camí. El camí de la Unilateralitat, com a acte de sobirania. De la Desobediència, com a acte de dignitat. De la Ruptura Democràtica, com a acte de voluntat sobirana i desobedient. Aquest és el nostre camí. El camí on el poble serà el veritable protagonista de la seva emancipació. El camí que també ens va ensenyar Lluís Maria Xirinacs.

El filòsof alemany Fichte va escriure que “el poble no és mai rebel, i l'expressió rebel·lió, referida a ell, és el disbarat més gran que mai s'ha dit, ja que el poble és de fet i de dret el poder suprem sobre el qual no n'hi ha cap altre (...) Només contra un superior es produeix una rebel·lió. Però sobre la terra que és superior al poble? Podria rebel·lar-se només contra ell mateix, el qual és absurd (...) El seu aixecament és, per naturalesa de les coses, sempre just, no només quant a la forma,sinó també quant a la matèria.”

Per això, el 27 de setembre cal que tornem a ser Lluís Maria Xirinacs. Cal que el poble català s'alci per emprendre un camí sense retorn cap a la plena independència, desobeint i plantant cara a tots aquells qui es rebel·lin contra la nostra voluntat sobirana.

Visca Xirinacs! Visca la Terra!

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid