Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En l'espiral de l'energia
L’altre dia, el divendres 29 de maig, a la seu d’Intersindical Valenciana, Luís González Reyes, coautor del llibre, presentava, “En la espiral de la energía". Volum I, "Historia de la Humanidad desde el papel de la energia (però no solo)" i el volum II "Colapso del capitalismo global y civilizatorio”. És un llibre escrit a quatre mans entre Luis i Ramón Fernández Durán, dos dels activistes ecologistes de Madrid que més han reflexionat sobre les implicacions de l'explosió del desorde de les grans ciutats, l'antropocè, la bombolla especulativa, la gran recessió... l'antropocè és la introducció de variables agressives causades pels humans com a principal agent pertorbador, en la destrucció d'ecosistemes vitals, canvis en el clima i contaminació per l'ús de combustibles fòssils i crisi en la reproducció dels cicles ambientals de manera que es posa en perill la reproducció dels cicles naturals de la vida, de les societats humanes i la dels d'altres animals i plantes per una pèrdua de biodiversitat accelerada causada pels éssers humans en les seues formes de vida de capitalisme globalista, extractiu i hiper-contaminant que generen unes contaminacions i unes formes de producció, de consum i de vida inhabitables i creixentment insostenibles que ens porten al col·lapse i, a l'extrem, a l'extermini.

Ramón i Luis analitzen, des d’una mirada ampla, complexa i interdisciplinar, des de la prehistòria a l'actualitat i fins i tot gosen fer una projecció de futur, "ficcionada", les  formes d’habitar, l'impacte de les ciutats, les economies, els sistemes polítics, els tipus de treballs, la demografia, les lluites socials, les tecnologies, la comunicació, publicitat i imatges, sistemes de valors, les maneres de relacionar-se amb l’entorn natura, les relacions centres-perifèries, la creació de l’estat, la construcció de les identitat(s), la modernitat i les seues resistències, el mite del 'progrés' i les altres religions, l’espiritualitat, la subjectivitat, la individualitat, els plecs de la pell de l’ànima, la col·lectivitat, la societat dels riscos, el patriarcat, el feminisme, els greus perills del model de producció extractivista davant el canvi climàtic, l'esgotament de recursos fòssils, les energies alternatives, internet, el model de decreixement, l’ecologisme, la violència, el pacifisme... ¿cóm han interaccionat al llarg de la història?, ¿en quin sentit té el seu discórrer forma d’espiral?, ¿quin paper ha tingut la quantitat i la qualitat de l’energia disponible en la seua ‘evolució? I, sobretot, ¿quina va a ser la seua ‘evolució’ futura? A quins  escenaris ens enfrontem des de la perspectiva dels forts condicionants energètics que modelen els sistemes productius, de consum i de societat, així com el disseny de formes de societat que prioritzen la dominació, el control, l’explotació o l’alliberament, la solidaritat, l'equitat, la pluralitat i el respecte a la diversitat humana.

Luis assenyalava que el que aconsegueix la violència és molt més efímer, i que allò que s'aconsegueix pacíficament és molt més durable i consistent, i òbviament, l'opció dels autors ecopacifistes, és potenciar i reforçar formes de vida sostenibles basades en la màxima diversitat social, com a reflex de la natura, perquè de la diversitat naixen millor les mil flors de les resistències i les resiliències convenients o necessàries per a construir, horitzontalment, un futur compartit, més equilibrat davant els desequilibris greus i les amenaces que tenim al davant. La uniformitat en la natura mata la vida i a les societats afebleix les dinàmiques socials i fa desaparèixer les resistències davant els models exterministes. Per això destacava Luis González Reyes, en el debat de València, la necessitat de crear i ampliar formes cooperatives de vida, d'ajuda mútua, d'autogestió, d'agricultura ecològica, de comunes neorurals, d'energia alternativa, com, posem per cas, Som-Energia, banques ètiques, formes de solidaritat alternativa davant el model neoliberal, individualista, depredador i competitiu del 'campe qui puga' ('sálvese quién pueda'). 

Estem immersos en un moment de crisis greus i de canvis radicals: el col·lapse del capitalisme global i de la seua ‘civilització’. Per a construir societat més justes, democràtiques i ‘sostenibles’ durant aquest procés, creem que és essencial comprendre millor elements substancials de la història de la humanitat i del futur més 'probable'. Aquest llibre és una invitació al diàleg col·lectiu per a elaborar les estratègies i iniciatives emancipadores que necessitem. S'analitzen les causes i les arrels de la situació actual de les societats humanes, amb l'amenaça del canvi climàtic, la pèrdua accelerada de la biodiversitat, l'esgotament de recursos energètics, un nombre de població desmesurat i unes formes de vida desiguals i insostenibles en el temps perquè la Terra és limitada i finita. Per això, des de les Illes, de Menorca, Fuerteventura... sovint es té més preocupació i cura pels ecosistemes i el medi ambient, perquè els seus habitants se n'adonen molt millor dels límits dels recursos que sostenen les societats humanes de les petites illes. El model que observem a les comarques o illes ambientalment desfetes i deteriorades, per mines o abocadors de residus contaminants, com si fóren un paisatge lunar, el Valle de Laciana, León, la comarca d'Els Serrans, al País Valencià, etcètera. hauríem de tenir-lo en compte, com a contraexemple de model, per a no repetir aquest paradigma indesitjable a escala planetària, que,  en realitat, és el que està passant amb la destrucció d'ecosistemes i recursos absolutament vitals per a garantir la supervivència.

Una constant que destaca a llibre i a la seua presentació és la necessitat de tenir en compte "les funcions de la cura" o les cures, que, d'habitud, han desenvolupat les dones, en la cura dels infants, de les persones majors, en el suport emocional i afectiu, i com, des del feminisme, hi ha una crida perquè tots els éssers humans, dones i homes, compartesquen la vocació del creixement que aporta la cura dels altres, per desenvolupar les capacitats humanes de solidaritat, d'intel·ligència emocional, de comunicació, de compartir els treballs domèstics, molt sovint, socialment no retribuïts i d'expressió dels afectes, de l'estima i de l'amistat... En aquest sentit, va agrair a la seua companya, Berta Iglesias l'ajuda, durant tres anys, perquè poguera terminar l'encàrrec de Ramón i va esmentar les ajudes que ha rebut en la confecció d'un llibre escrit, excel·lentment, des de la multiplicitat de mirades, des de la solidaritat, l'excepcionalitat i la raresa de plantejar-se allò que, molt sovint, no volem veure perquè esdevé massa dolorós i tractem d'evitar-ho. No obstant això, imaginar el sofriment dels nous escenaris mundials de l'avenir -si no canviem les nostres formes de vida societat i productiva- és un exercici d'ètica ecològica i política necessària per tractar de pal·liar els dolorosos efectes del llarg declinar que causarà el col·lapse civilitzatori que hi ha en marxa.

L’objectiu d’aquest text és comprendre millor elements bàsics de la història de la humanitat i del futur que els autors argumenten com més probable. La idea és que eixa comprensió ens ajude perquè aquesta projecció del futur no arribe a materialitzar-se i sigam capaços de construir societats justes, democràtiques i sostenibles en aquest temps de canvi civilitzatori que estem vivint. Fet i fet, és una invitació al diàleg col·lectiu per a cercar i construir noves estratègies i iniciatives des de la perspectiva dels moviments socials d’alliberament, que conjuguen autonomia, cooperació, solidaritat, autogestió, sobirania i autodeterminació.

En els canvis històrics, l'energia disponible en quantitat i qualitat ha sigut determinant. En primer lloc i de forma fonamental, perquè la complexitat social només pot augmentar si s’incrementa l’energia utilitzada pel sistema humà. D’aquesta manera, en el transcurs  de la història l’energia ha complit un paper determinant: ha marcat, junt a altres condicionants com el clima i els recursos materials disponibles, el marc de joc en el que s’ han desenvolupat les societats. Ha determinat el possible. Després, dins d’aquest context, han sigut els éssers humans els qui han pres les decisions. No obstant caldria tenir en compte que mai com ara, l'activitat humana ha condicionat els canvis climàtics, l'esgotament de recursos de la Terra i els problemes socioecològics més greus de les societats dels riscos.

El llibre analitza moments fonamentals en la història de la humanitat. Un fou el pas del metabolisme farratger a l’agrícola, el que generà profundes mutacions socials acoblades a una major disponibilitat energètica. Un segon salt determinant fou l’aparició posterior de la guerra, el patriarcat i de l’Estat, els tres íntimament relacionats. Aquest trànsit es va fer amb un salt energètic acoblat, en concret l’extensió de la domesticació dels animals i de l’explotació del treball humà. Un tercer moment fonamental fou l’inici del capitalisme fossilista amb la Revolució Industrial, que transformà profundament les societats del planeta i el nostre entorn. Ara estem experimentant altra gran transició energètica, un nou marc de joc radicalment distint. Només que en aquesta ocasió, en lloc d’augmentar la quantitat i la qualitat de l’energia disponible, aquesta està començant a minvar. L’espiral de la història gira de nou, impulsada per canvis energètics, per a posar-se junt al metabolisme agrícola pretèrit, però necessàriament amb característiques distintes.

Un dels problemes per afrontar la Crisi Global contemporània és la nostra dificultat per a comprendre-la en la seua complexitat i en les seues arrels profundes. No necessitem coneixements fraccionats, sinó totalitzadors, com exigeix Edgard Morin, i per això el text de Ramón i Luis, aborda, sota el prisma de la història, distintes disciplines com l’economia, la ecologia, la sociologia, la física, la química, la filosofia, la politologia, l’urbanisme, la psicologia, la demografia, la geologia o la enginyeria. La idea de partida és que els aprenentatges importants en aquest temps històric estan en les fronteres entre els distints sabers. A més, els autors fan servir extensivament explicacions multicausals, en les que causes i conseqüències s’entrellacen.

El llibre parteix de la premissa que necessitem tenir perspectiva històrica. Una perspectiva que intente fer l’exercici de mirar “des de fora” el discórrer de la humanitat en un context ecosocial ampli i que, a més, emmarque açò en l’evolució de la vida i dels sistemes complexos. També necessitem imaginar el futur, per dur que siga, per a poder acarar-lo amb més possibilitats d’èxit emancipador. Creem que cal tenir una visió a mitjà i llarg  termini per a poder elaborar estratègies exitoses. Així, el text conclou amb un exercici de política-ficció, però assentat sobre bases el més reals possibles. La idea és fusionar aprenentatges del passat i del possible futur per a modelar col·lectivament camins que ens permeten construir “un món on encabir molts mons”.

El llibre , L’espiral de l’energia, fou concebut per Ramón Fernández Durán fa ara uns set anys. Ell el va pensar com la culminació de tota la seua obra. Durant uns quatre anys va treballar el text publicant algunes parts i avançant esborranys d’altres. Tanmateix, pocs dies abans de l’eclosió del 15-M, Ramón va morir. No fou un procés de sobte, sinó una decisió presa per ell. Arribà un moment en què considerà que la pèrdua de qualitat de vida que li produïa el càncer que patia no li mereixia la pena i deixà que la malaltia seguirà el seu curs. Fou en aquests mesos finals de la seua vida en els que demanà a Luis González Reyes que completara el llibre sobre l’energia partint del que ell havia avançat, però fent també seua l’obra. Tres anys després, el text ha pogut veure la llum finalment.

En una ressenya sobre aquest llibre Jorge Reichman afirma que 's'exagera' en la imaginació sobre l'avenir, recorda que el futur no està 'determinat' del tot, sempre hi ha 'imprevistos i que no pensa que pot existir el descontrol i el caos causat per una sobrelimitació i els efectes de la natura sobre les societats humanes, i tot i que no comparteix els mites tecnològics i del progrés, considera Reichman que la tecnologia pot 'ajudar' a pal·liar els efectes del col·lapse civilitzatori i no està d'acord amb una certa impugnació en el sentit d'afirmar que "no es poden resoldre els problemes ambientals per la via tecnològica sense generar altres problemes"...que em sembla encertat a la llum dels problemes de contaminació que han generat la majoria de tecnologies, inclús les 'alternatives'. No entraré a discutir sobre si la projecció de futur és 'exagerada' o no perquè no posseesc dots 'adivinatòries' i només el temps ho dirà, en confirmar-ho o desmentir-ho. Em sembla que els autors del llibre no afirmen mai que poden anticipar el futur, no tenen cap bola màgica com reconeixen i admet Reichman. No obstant, suggereixen que cal ubicar-se en alguns dels 'pitjors' escenaris 'probables', si es mantenen les tendències actuals, perquè la fi dels combustibles fòssils al ritme del consum actual és devastador i un vaticini segur en uns pocs anys; ells 'pronostiquen', indiciàriament i aproximàdament, cap als anys 2030, però potser, pel retrovisor, aconseguim notar els seus efectes abans, posem per cas, com la primera i la segona guerra del Golf Pèrsic, que s'apunten com les darreres guerres per l'acumulació imperialista del petroli davant el "peak oil". Per què s'haurien d'equivocar en allò que assenyalen com a tendències i riscos socio-ambientals predominants a partir del model de producció i de consum extractiu hegemònic que hi ha en marxa a les societats industrials de riscs greus?

Els informes mediambientals del Club de Roma a principis dels anys setanta, sobre els límits del creixement, han sobrepassat totes les previsions que es feren aleshores, els informes sobre el canvi climàtic, com observem al llibre de Naomi Klein, "Això ho canvia tot. Capitalisme vrs. Clima" són extremadament alarmants. Al meu parer, la realitat dels problemes ecològics, a escala mundial i locals, i el diagnòstic ecologista, són molt més preocupants que les projeccions de l'avenir. Als que introdueixen un canvi que relativitza les  projeccions i els imaginaris sobre el futur de la humanitat, als que esmenten els col·lapses anteriors, els que pretexten que al llarg de la història hi hagut canvis climàtics i de col·lapse anterior de sistemes energètics, cal dir-los que la situació actual és absolutament excepcional, única i d'una gravetat extrema: mai havíem estat tant prop d'un canvi climàtic que cas d'augmentar un 4º  de temperatura ens pot dur a una catàstrofe de dimensions tràgiques, gran part de les societats humanes perillarien, mai hem estat tan prop de l'esgotament de recursos energètics barats, abundats i versàtils, com els combustibles fòssils. No seria convenient i raonable pensar en estalviar dràsticament aquests recursos perquè no s'esgoten del tot o perquè no augmenten els riscos del canvi climàtic?

Després de la presentació de Luis González Reyes es va debatre sobre el moviment obrer i la via camperola davant la possibilitat de reubicar-se críticament contra els sistemes de producció extractivistes, amb major autonomia o no; sobre la possibilitat d'incidència
dels moviments socials alternatius per a influir en el decliu del col·lapse civilitzatori i el canvi de model capitalista, el paper de les energies alternatives, els canvis socials condicionats per aquestes, l'emergència del cooperativisme social, la fragmentació dels estats a escala més petita, la complexa gestió dels combustibles radioactius de les centrals nuclears, l'emergència de les religions i de l'espiritualitat davant la caiguda del mite del progrés i el canvi civilitzatori, la doble vessant de les religions, com a formes de dominació o d'alliberament i emancipació, com analitzen Leonardo Boff i Bonaventura Dos Santos des del Brasil, sobre les contradiccions a algunes constitucions llatinoamericanes on s'incorpora el respecte a la natura, a la Pacha Mama, a Equador, per  protegit el medi ambient a la constitució Bolivariana (Venezuela), però, després, es fomenten polítiques basades en l'extracció de petroli, la necessitat de la transició a l'agricultura ecològica, el desenvolupament extensiu de la lògica de la cura, sobretot, per banda dels homes, les amenaces de formes de societats basades en el feixisme, el control, la jerarquització, la desigualtat i l'autoritarisme o en l'autogestió, autonomia, redistribució, l'equitat i la solidaritat...

Al sopar, en un restaurant vegetarià, al barri del Carme, es va parlar de moltes qüestions, entre les quals, 'la primavera valenciana', les agressions i maltractes que patiren els estudiants de l'Institut Lluís Vives per banda d'uns dirigents polítics violents del PP i d'uns policies a les seues ordres que tractaven el jovent, que protestava pacíficament, com a enemics; també sobre el nou cicle polític que s'obri després de les eleccions municipals i autonòmiques, la defensa de l'Horta davant el PGOU, amb més de vint mil al·legacions que va aconseguir ser paralitzat, la necessitat de l'agricultura ecològica a l'Horta periurbana de València, la possibilitat de prohibir les corregudes i els maltractaments dels bous, des dels drets dels animals, si més no, que les institucions públiques valencianes no finançaren la tortura, el maltractament i la mort d'animals.. I fou un plaer sopar amb alguns gent d'Ecologistes en Acció del País Valencià i amb un ecologista madrileny que ha estudiat i reflexionat sobre la relació entre història de la humanitat i l'energia i que pronostica, a la llum dels problemes socioecològics greus que hi ha, el col·lapse del capitalisme global i civilitzatori; la insostenibilitat creixent d'unes industries extractives que no es poden mantenir de cap manera, perquè s'esgoten i perquè amenacen en endur-se la vida de les societats humanes, dels animals i d'ecosistemes vitals. Al llarg d'aquest llibre sobre l'energia s'esmenten, entre d'altres, però prioritàriament, les premisses bàsiques de Lynn Margulis: "la vida no va conquerir el planeta mitjançant combats, sinó gràcies a la cooperació. Les formes de vida es multiplicaren i es feren més complexes associant-se a d'altres i no mantant-les".

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid