Dir que l’independentisme ha sortit de “la seva zona de confort” perquè ara hi ha contradiccions polítiques que no hi eren abans, no és tan sols no tenir ni idea del que és la lluita política, sinó que és una mena d’obscenitat pel desconeixement i la frivolitat que revela.
L’independentisme ha pensat des de fa temps en les qüestions i contradiccions de classe que hi ha dins tot procés d’alliberament nacional, i ja als anys 80 va donar solució a la qüestió del front patriòtic (una opció que tirava cap a la dreta) traçant una línia política d’Unitat Popular que marcava la prioritat organitzativa.
I més recentment (2004) també ha descrit el moment actual com de Ruptura Democràtica per la Independència que vol dir que en aquests moments és possible coincidir amb altres forces independentistes en la mesura que estiguin a favor d’aquesta ruptura política (que també té conseqüències socials importants) que és la independència. Saber fer anàlisis polítiques serioses, entendre què és l’estratègia i què és la tàctica en la intervenció política damunt la realitat demana un petit esforç que pot resultar difícil per a alguns però que fa vergonya exagerar-lo.
Alguns pensaments confusos no s’haurien d’escriure mai.
