Centenars de persones provinents de tot el ventall de l’esquerra van mostrar que l’independentisme també pot ser hegemònic entre els sectors en lluita per una societat més justa.
Pel camí, però, alguns han perdut l’ús correcte de la llengua (què és això de “juntem-nos” en lloc del català “ajuntem-nos”?) i algun aspecte històric i simbòlic més, que desllueixen els posicionaments polítics sòlids que es van exposar amb contundència. La desmemòria també ha arribat a l’esquerra.
No és l’única vegada que Els Segadors (l’himne revolucionari del poble català) no clou un acte independentista. Tampoc no és la darrera vegada que la història de l’independentisme es resumeix saltant-se les experiències de lluita dels anys 80 i 90, on els episodis emblemàtics de la repressió contra el nostre moviment (les detencions de la pancarta d’independència del 1982, les tortures i detencions del 92 ...), brillen per la seva absència... Mentre a Portugal ressonava la famosa i entranyable cançó revolucionària “Gràndola vila morena” que vam sentir ahir, a Barcelona hi havia independentistes a la presó. Un testimoni de lluita que cap independentisme d’avui no es pot permetre el luxe d’oblidar.
