Ara bé, a parer meu, això no comporta pas forçosament que el socialisme hagi d’adoptar de manera acrítica totes les falses argumentacions de la ideologia animalista i menys encara que hagi d’acceptar les extrapolacions abusives de conceptes del marxisme que es fan en l’article en qüestió. A la meva manera de veure el “marxisme animalista” (una contradicció en els termes) té el seu error fonamental en una extrapolació poc fonamentada dels conceptes que són vàlids per a les societats humanes, al conjunt del món animal (incloent-hi la persona humana).
El marxisme és un corpus ideològic que es fonamenta en l’anàlisi de les societats humanes a partir de la consideració de pressupòsits bàsics com són la cooperació, la planificació i la construcció intel·lectual del futur, aspectes que són absents en les comunitats animals on la vida s’estructura en funció del present i on són absents tant la planificació com la construcció intel·lectual pròpies de les societats humanes. El socialisme s’ocupa de les societats humanes que en són el principi i el fi. I en funció d’aquesta premissa bàsica estableix els conceptes que fan referència a la natura i a l’entorn.
Els drets (entesos com disposicions elaborades per individus o col·lectivitats susceptibles de formular-les i assumir-les) són prerrogatives de les persones. Els animals es regulen per altres mecanismes de comportament i no tenen necessitat de formular aquesta mena de disposicions. Els principis de la societat humana respecte a la resta de la natura són de caràcter proteccionista i sempre des de la perspectiva de la humanitat.
És, doncs, incorrecte l’ús de conceptes com “dret animal”, “igualtat animal” ja que es tracta d’un ús abusiu, només explicable des de l’aplicació de falses analogies. Un tractament correcte en aquest cas recomanaria la utilització d’altres conceptes i termes, com “protecció dels animals” etc.
De manera general, podem dir que la ideologia animalista és una ideologia de caràcter cosmogònic, aliena al marxisme (com ho pot ser qualsevol altra cosmologia i/o religió) que parteix d’una cosmovisió determinada segons la qual l’element principal a prendre en consideració és la vida animal. Es tracta d’una ideologia animalocèntrica que, a la meva manera de veure, no té una justificació sòlida i vàlida per a l’organització de les societats humanes.
El socialisme (i el comunisme) com a estadi superior de l’evolució de les societats humanes ha d’incorporar totes les disposicions que es considerin oportunes per a la protecció dels animals, en harmonia amb l’evolució de les societats humanes. Però no ha de caure en extrapolacions ni en cosmogonies que, en aquest moment, no farien més que crear falsos debats al si del moviment d’alliberament humà.
L’animalisme com a ideologia (no pas la protecció dels animals) lluny de ser un component revolucionari com diu l’article, s’ha de considerar més aviat un component desorientador.
Carles Castellanos
