Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Un "trilero" que es diu Mas, Artur Mas
14/10/2014 Jordi Martí Font
M'he afartat de callar i no dir res perquè cada cop que ho deia la cosa es convertia en suposat “desànim” i linxament segur. I crec que ara cal dir-ho perquè és el que és tot i que, sobretot, és el que sé. Aquest "procés" no és cap procés sinó una simulació, un simulacre, res més de moment. Res no canviarà perquè gairebé tothom que té poder i es mou ho fa per tal de complir, de no sortir del plànol de la foto, d'obeir, de fer el que toca i no aixecar massa pols. I trencar amb una legalitat i instituir-ne una altra, a no ser que de qui et vulguis alliberar sigui ultrademòcrata, que no és el cas, no es pot fer sense trencar cap plat i intentant no fer ni soroll. No parlo de violència sinó de no obeir les lleis dels amos que tenim damunt i que, evidentment, no deixaran de manar i de fer-nos creure només perquè milions dels nostres sortim al carrer a dir-los que ja n'hi ha prou.

Avui Mas ha mostrat les cartes i aquestes fan vomitar. Moltes ulleres, molt riure de postal, molta guapura i frases en anglès, molta corbata i, tal com deia La Gossa, molt poca vergonya.

Mentre la gent continuï delegant el seu propi poder i votant i delegant en lladres de voluntats és clar que el que hi haurà és el que hi havia: Espanya, capitalisme, jerarquia i autoritat. Ara sortiran els talibans de Mas dient que de què vaig, que Mas ha fet més del que estava previst i més del que mai ningú havia fet. I és mentida. Mas, a dia d'avui, no ha desobeït res, ha fet unes lleis, amb altres, que el Tribunal Constitucional, ha posat en dubte i que no es podran aplicar, però no ha trencat amb la legalitat del TC passant a desobeir les seves indicacions i, per tant, continua fent de representant a Catalunya del poder de l'Estat, del poder de les multinacionals i del poder econòmic europeu representat per la Troica i el Banc Central Europeu.

Ja podem reunir-nos, tres anys seguits, més d'un milió o d'un i mig de catalanes i catalans, ja poden trobar-nos pràcticament tots el alcaldes que han donat suport a la consulta del 9N, ja podem dir i redir, explicar i tornar-hi... que amb això sol no passarà res si s'obeeixen les lleis de la metròpoli i això és el que Mas fa, feia i farà. I sí, estem davant del frau democràtic més gran de la història d'aquest país, que va dir el Quim Arrufat fa uns mesos... I passarà res? Doncs si estem disposats a ser-hi, sí. Si no, tot quedarà com una costellada allargada tres anys enmig de retallades brutals que no afectaven massa qui les feia perquè la gent mirava cap a un altre lloc. Tan ximples serem?

Tenim molt del que tenim perquè l'Assemblea Nacional Catalana ha sortir i ha aconseguit fer sortir al carrer de forma massiva molta gent que mai hi sortia, perquè ha apostat per deixar les ambigüitats i s'ha llençat de cap per la independència. No m'agrada el seu model (assembleari en el nom, executiu en la realitat), no m'agrada el seu espai territorial (jo sóc de Països Catalans, de la nació completa, no de les quatre províncies catalunyeses). No m'agrada la seva presidenta (sempre disposada a donar la raó als amos, i si són catalans encara més, de lloar la sanitat privada i de dir que serà... i no fer allò necessari per tal que sigui. Però ara li toca a l'ANC, perquè altres com la CUP ja hi som, plantar cara a Mas i la seva estafa o fer-se'n còmplice.

Si volem ser lliures hem de trencar amb Madrid però també amb Barcelona, i parlo aquí de conceptes, no de ciutats. I si volem esdevenir persones plenes, cal que esborrem Mas i tota la seva troupe que tenen com a únic objectiu esdevenir majoritaris o no perdre tant com estava previst en les properes eleccions autonòmiques a Catalunya.

Per això ens reafirmem en el Pla, en l'únic acordat per la majoria dels partits i demanat des del carrer el passat 11 de setembre. I el Pla és votar el 9N.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid