Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Les porres del sobiranisme obedient
03/10/2014 Jordi Martí Font
Un cop més, el sobiranisme de CyU, que mai pot arribar enlloc més que a on sempre ha estat (a Espanya), es troba davant disjuntives interessants. Arrossegats per les mobilitzacions dels 11 de setembre darrers i per un un moviment que, tot i que vist des de fora pot semblar que dominen, té prou autonomia per provocar-los algun problema d'ordre públic, és a dir que pot obrir escletxes de llibertat, els homes americana i les dones vestit-jaqueta no dubten ni un minut quan el que cal és assegurar que el quadre que dibuixen és seu i de ningú més, amb totes les tonalitats del gris...

A la una de la nit del 3 d'octubre, les porres dels Mossos han tornat a fer blanc en les costelles de persones que protestaven en defensa de la democràcia contra decisions injustes i antipersona, malgrat siguin legals (el règim nazi també ho era i així no treu que fos clarament injust). El centenar de persones amb tendes que havien omplert plaça de Catalunya han estat fets fora pels mercenaris que, enviats per Mas, fan que la ciutat esdevingui només per als turistes. Les brigades de neteja del sobiranisme del "sí però no" han fet l'únic que saben fer: obeir i pegar.

Qui els mana? Els mateixos que diuen que faran un país nou amb totes i tots. A qui peguen? A qui el vol fer de veritat, trencant les normes dels amos, que és l'única manera de fer-ho. Desobeint una norma injusta que impedeix fins i tot saber què pensa la gent sobre si volen ser d'un estat o d'un altre. Una bona manera d'ajuntar les forces sobiranistes aquesta d'esborrar qui no sigui com cal, qui no es vulgui plegar a aquest "país nou" que en alguns dels seus esbossos fa més por que una altra hora. Demà hi tornarem i passat i l'altre. Fins que ja no calgui.

Malgrat les porres, no abandonarem el nostre món, que és el de totes i tots, en les mans dels qui anomenen “ordre” a això, a aquesta manera tan grisa de no vida que ens donen amb cullera de plàstic i quan diem que no ens peguen i ens fan fora de places i carrers. Això sí, quan algun ximple cridi “Tots amb el president” no oblidarem amb qui està “el president” aquesta nit i la passada i l'altra... i no es diu Helena.

Valora
Rànquings
  1. 40è Aniversari de la mort de l'independentista i comunista Quim Sànchez
  2. Poble Lliure llança la proposta d’aplegar les forces de l’independentisme d’esquerres
  3. Dues mobilitzacions a l’Hospitalet contra la visita de Felipe VI en ple centenari imposat pel PSC-PSOE
  4. La llengua com a motiu de sanció: Josep Costa denuncia una actuació abusiva de la Guàrdia Civil
  5. L’estat espanyol reconeix Txiki i Otaegi com a víctimes i anul·la el seu Consell de Guerra
  6. 14 anys que ens va deixar Josep de Calassanç Serra "Cala"
  7. L’Ajuntament de Sabadell ignora més de 300 denúncies presentades contra establiments comercials
  8. 50è aniversari de la plantada de Xirinacs per l’amnistia
  9. En memòria de Glòria Aguilera, companya i referent
  10. Les Marxes de Torxes reclamen l’amnistia per a Dolores López Resina, Pablo Hasel i la resta de represaliats polítics
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid