Un cop més, el sobiranisme de CyU, que mai pot arribar enlloc més que a on sempre ha estat (a Espanya), es troba davant disjuntives interessants. Arrossegats per les mobilitzacions dels 11 de setembre darrers i per un un moviment que, tot i que vist des de fora pot semblar que dominen, té prou autonomia per provocar-los algun problema d'ordre públic, és a dir que pot obrir escletxes de llibertat, els homes americana i les dones vestit-jaqueta no dubten ni un minut quan el que cal és assegurar que el quadre que dibuixen és seu i de ningú més, amb totes les tonalitats del gris...

A la una de la nit del 3 d'octubre, les porres dels Mossos han tornat a fer blanc en les costelles de persones que protestaven en defensa de la democràcia contra decisions injustes i antipersona, malgrat siguin legals (el règim nazi també ho era i així no treu que fos clarament injust). El centenar de persones amb tendes que havien omplert plaça de Catalunya han estat fets fora pels mercenaris que, enviats per Mas, fan que la ciutat esdevingui només per als turistes. Les brigades de neteja del sobiranisme del "sí però no" han fet l'únic que saben fer: obeir i pegar.

Qui els mana? Els mateixos que diuen que faran un país nou amb totes i tots. A qui peguen? A qui el vol fer de veritat, trencant les normes dels amos, que és l'única manera de fer-ho. Desobeint una norma injusta que impedeix fins i tot saber què pensa la gent sobre si volen ser d'un estat o d'un altre. Una bona manera d'ajuntar les forces sobiranistes aquesta d'esborrar qui no sigui com cal, qui no es vulgui plegar a aquest "país nou" que en alguns dels seus esbossos fa més por que una altra hora. Demà hi tornarem i passat i l'altre. Fins que ja no calgui.

Malgrat les porres, no abandonarem el nostre món, que és el de totes i tots, en les mans dels qui anomenen “ordre” a això, a aquesta manera tan grisa de no vida que ens donen amb cullera de plàstic i quan diem que no ens peguen i ens fan fora de places i carrers. Això sí, quan algun ximple cridi “Tots amb el president” no oblidarem amb qui està “el president” aquesta nit i la passada i l'altra... i no es diu Helena.