Segons un estudi publicat a la revista Nature Geoscience, el fenomen de la “neu fosca” modifica el percentatge de l'albedo (el percentatge de radiació que qualsevol superfície reflecteix respecte a la radiació que incideix sobre la mateixa) i causa una atenuació significativa de la lluminositat de la neu i les capes de gel del món , que absorbeix més calor solar accelerant així el desglaç.
Un equip de meteoròlegs del Govern francès per la seva banda ha informat que la capa de gel de l'Àrtic, que es creu que ha perdut una mitjana de 12 mil 900 milions de tones de gel entre els anys 1992 i 2010 a causa del escalfament global, pot perdre un extra de 27 mil milions de tones a l'any només per la pols, el que podria augmentar el nivell del mar a diversos centímetres per a l'any 2100.
Els mesuraments per satèl·lit, segons els autors, mostren que en els últims 10 anys la superfície del mantell de gel de Groenlàndia s'ha enfosquit considerablement durant la temporada de desglaç, que ara en algunes zones dura entre sis i onze dies més que fa 40 anys. Els científics suggereixen que el retrocés de les glaceres, per la seva banda, descobreix majors àrees de sòl nu, el que augmenta l'erosió, convertint el procés de desglaç en un cercle viciós.
