Convergència i Unió ha vulnerat, ara de forma simbòlica amb el projecte d'EuroVegas al Baix Llobregat, els principis fundacionals i el revestiment ètic amb què es cobria la coalició conservadora. Els partits nascuts a l'empar de Montserrat i del catolicisme catalanista s'entesten a tirar endavant un gran projecte basat en l'engany dels jocs, dels casinos i les apostes, que tothom coneix que porten implícits les màfies il·legals, l'evasió de capital, la prostitució, la mercantilització de les drogues i altres perjudicis socials. La coalició ha traït, de nou, la seva base social.
No és el primer cop, perquè durant dècades han nedat entre dues aigües donant glans per fer cagar el roure. L'exemple més clar és la reiterada traïció als seus votants, afavorint i autoritzant les grans superfícies que han desplaçat el petit comerç de fidels botiguers, que ni escarmentats han deixat d'oferir-los el seu suport segrestat. I a aquest exemple podem afegir-hi una tirallonga de fraus i maniobres insidioses de destrucció del territori, banalització de la nostra identitat, fragmentació de la nostra comunitat nacional, devastació del nostre teixit laboral, la corrupció generalitzada i el deteriorament de les xarxes de relacions socioeconòmiques tradicionals. La Pàtria d'en Pujol.
I és que, tal com descriu el Diccionari de l'Enciclopèdia, el verb trair prové del llatí tradĕre, 'lliurar', compost a partir de les formes llatines trans 'més enllà' i dare 'donar'. Donar més enllà o donar als de més enllà. Tant se val. La mateixa entrada ens diu de “trair”: Violar la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, cometre traïció. Trair un amic. Trair la seva pàtria.
Només he llegit una petita resposta des del diguem-ne bloc conservador a la barbàrie d'Euro Vegas: La d'un bisbe de Sant Feliu del Llobregat, que ha advertit que serà o seria un projecte “degradant.” I poca cosa més en un país on estem acostumats a l'anestèsia mediàtica.
Però això no és cap novetat. La Generalitat de Catalunya ha desplegat durant les darreres dècades un gran imperi dels jocs i les apostes, un monopoli lucratiu semipúblic que el Tripartit va deixar tal i com estava donats els guanys substancials que produïa i produeix. Un monopoli dels jocs d'atzar salvaguardat amb ungles i dents, és a dir, amb la policia autonòmica. Això sí, un negoci de mafiosos que destina un míser 0,0X% a combatre la ludopatia, tal com La Caixa destina les seves engrunes a l'obra social d'aparador.
Aquesta aposta forassenyada per Euro Vegas potser passarà comptes al pujolisme, ben aviat. I entengui's com una aposta de joc d'atzar. Perquè han destruït la pròpia base social, els seus votants. I dels pocs que resten d'aquesta subclasse “botiguera”, empobrits a causa de les decisions de Palau, alguns comencen a no sentir-se identificats amb la Pàtria d'en Pujol. Molts altres notaran aquest canvi a la caixa ben aviat, fet que inevitablement els farà variar les consciències. I no serà perquè s'ho hagin gastat la ruleta del casino.
