Ens parla de la “llista encapçalada per Carme Forcadell” quan tothom sap (l’articulista abans que ningú, perquè la seva Tribuna.cat ho ha publicat) que la presidenta, Carme Forcadell, no es va voler presentar per cap llista, justament perquè ha volgut en aquestes eleccions, buscar la unitat i la transversalitat dins l’Assemblea Nacional Catalana. Una transversalitat que el grup encapçalat pel senyor Pere Pugès ha sabotejat des del primer moment.
L’articulista esmentat ens parla també de “plantejaments utòpics o marginals” que haurien mantingut les persones que no han sortit elegides (sense explicar què vol dir amb aquestes paraules, sense argumentar, tal com ensenyen a fer els manuals de la manipulació). Les persones no elegides no serien tampoc de cap manera “Bona Gent”, una denominació que es veu que agrada a aquesta mena de visió simplista i untuosament paternalista tan estimada pels cacics de la política. Aquesta “utopia marginal” és un altre invent d’aquest “informador” peculiar que, no per casualitat, s’ha estat dedicant a propagar, juntament amb el senyor Pere Pugès, que el referèndum per la sobirania de Catalunya hauria de tenir lloc alhora a tot l’Estat espanyol, saltant-se així “a la torera” el caràcter de subjecte polític del poble català. Això sí que és una posició “marginal” dins l’independentisme ...
La veritat és que l’ANC també s’ha saltat, gràcies a l’ús que han fet aquestes persones d’aquestes eleccions recents, un dels seus principis fonamentals i fundacionals: la transversalitat. Ara serà difícil de defensar que l’ANC no està en perill de caure sota el control de les dues grans ombres negres que planen damunt l’ANC: la dels militants i servents de la CiU més carca, i la dels militants o ex-militants del PSC (PSOE), ansiosos de controlar aquesta organització encara massa assembleària i popular.
Aquesta mena de transversalitat (CiU + PSOE) és la que s’aplaudeix des de la Tribuna d’en Sellarès, amb la intenció de donar cobertura a les possibles dilacions de CiU, tal com es pot deduir de les darreres declaracions d’Artur Mas. Callar davant la manca de transversalitat, no dir res davant la dilació ... és el que dóna dret al títol de “Bona Gent”. Bona gent submisa, bona gent d'"amén!”, és clar. És així com es queda tranquil i satisfet aquest angelet colltort de la desinformació.
