Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Catalunya és una Nació

Article publicat a Treball l’any 1952, l’òrgan del PSUC editat a Barcelona per Joan Comorera, a la secció Despertat Catalunya. El document, molt marcat pel context del moment, ens ha semblat interessant, tant pel concepte de nacionalisme de classe, com perquè no sempre el PSUC des del 1939 fins ara, ha tingut tan clar el concepte  de nació catalana.

23/02/2014 El fil roig

K.Marx ha dit en el Manifest Comunista: El poble que noprimeix un altre no pot ésser lliure.

Desenvolupant aquest principi, Lenin i Stalin han creat la més rica i més justa de les teories nacionals. L’han creada i l’han aplicada en constituir, després de la Revolució Socialista d’Octubre, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Una nació és una entitat històrica els drets de la qual són imprescriptibles, independentment de qualsevol situació de fet i de força. No tots els grups humans diferenciats són, però, una nació. Per a ser nació cal posseir tots els elements constitutius: territori comú, una llengua, una economia característica i una psicologia  corresponent que es tradueix en una comunitat de cultura. Els grups humans que no posseeixen els quatre elements, sinó tres o menys, són grups ètnics que tenen també, però en altra mesura, drets inalienables i imprescriptibles.

Catalunya posseeix els quatre elements stalinians, constitutius de la nació: un territori comú, una llengua mil·lenària, una economia característica, una psicologia ben diferenciada que es tradueix en una cultura històrica. Catalunya és, doncs, doncs, una nació, per bé que tiranitzada avui per l’Estat feixista espanyol.  

Catalunya és a més, una nació que ha suportat la prova del foc i de la sang. L'Estat espanyol ha lluitat secularment per anorrear la nacionalitat catalana, per a castellanitzar Catalunya. Persegueix a mort la nostra llengua. Ha retallat el nostre territori estricte, cedint-ne gairebé sense combat un bon tros a França, cedint-ne altres  València i Aragó. Ens ha parcel·lat en “províncias”arbitràries i ha negat tota validesa a les comarques naturals i històriques.

L'Estat espanyol ha pretès i pretén transformar la nostra llengua en un dialecte innoble, anihilar la unitat territorial i, per consegüent, la consciència nacional dels catalans. Fer de Lleida un Badajoz, de Tarragona una Múrcia, de Girona una Sòria, de Barcelona un suburbi madrileny bon minyó i dels catalans uns castellans d'opereta: heu-vos ací l'objectiu històric, “genial”, de les castes parasitàries que han monopolitzat i monopolitzen d'ençà de la victòria militar franquista l'Estat espanyol.

Catalunya, retallada, trossejada, esclavitzada, és per sempre una nació i els catalans, pàries en la pròpia terra mare, privats de tots els drets i llibertats, no hem perdut  ni venut la consciència nacional i ens servim del nostre idioma mil·lenari com el més preuat instrument de cultura: de pensament, de sentiment, de treball, d'acció, de lluita. Al contrari del que ens proposa, la bestial repressió franquista va forjant exaltacions interiors que un dia no llunyà aixecaran Catalunya per realitzacions encara més nacionals que el 1931.

La lluita despietada contra l'Estat feixista de Franco i Falange és, doncs, el deure sagrat de tots els catalans i, en primer lloc de la seva avantguarda, és a dir, la classe obrera catalana.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid