L’abril de 2008 el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, el senyor Francesc Baltasar, va dictar resolució d’autorització ambiental a l’empresa Iberpotash per continuar amb l’activitat d’abocament de residus miners al municipi de Sallent, al Bages. Aquest fet fou portat al contenciós per part de l’Associació de Veïns del Barri de la Rampinya i ahir mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya emetia sentència favorable al front veïnal. El Tribunal recalca que l’activitat mai ha tingut permís ambiental correctament atorgat i que l’autorització ambiental que atorga la Conselleria presidida per ICV és una mena de “xec en blanc” mancada de la preceptiva avaluació ambiental.
Pel que fa l’aspecte urbanístic la sentència reprodueix el criteri del mateix tribunal de 16 de juliol de 2013 respecte la nul·litat del POUM de Sallent en allò que es disposa sobre els runams, tot afegint que el “desmesurat creixement de El Cogulló mai ha respectat les successives figures de planejament municipal aprovades en el temps”.
La CUP Sallent, amb presència al Plenari de l’Ajuntament de Sallent des del 2003, ha tingut, des dels seus inicis, un posicionament molt clar en relació el runam salí, un dels impactes contaminants més greus del país i un dels exemples més clars de la ingerència dels interessos empresarials en les polítiques públiques. Durant la legislatura que la CUP va ser al govern (en coalició amb el moviment veïnal que ha presentat la denúncia sobre la qual s’ha dictat sentència) va aturar les successives demandes d’ampliació de perímetre que va realitzar l’empresa, i no va ser fins la legislatura següent, de govern de CiU, que va poder-se donar compliment als requeriments empresarials. La política municipal sallentina sempre s’ha vist condicionada, i sovint determinada, pels interessos de la indústria minera, fins el punt que l’acord de govern que es subscriu entre CiU i PSC el 2007 respon a la necessitat d’aprovació del nou POUM que permet l’ampliació del perímetre del runam, avui fora de la legalitat.
La Candidatura d’Unitat Popular té com a un dels eixos programàtics principals la defensa del territori enfront les formacions polítiques i pràctiques empresarials que el conceben com a un bé a explotar de forma irresponsable, però també enfront les forces polítiques que es pretenen progressistes i que en la seva gestió de govern no només no han estat capaces de superar la lògica capitalista d’abús del territori sinó que a més, al marge de la legalitat, han promogut que empreses amb greus responsabilitats en la destrucció del medi hagin vist satisfetes les seves ànsies extractives.
Creiem, a més, que aquest no serà el darrer revés judicial a Iberpotash i a les administracions públiques que, en connivència amb l’empresa, han permès el que entenem que és un delicte ecològic evident.
