Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El debat nacionalista s'està posant de moda? (una crítica a les publicacions de l'autonomisme crític)

Article de reflexió i crítica publicat a la revista Lluita d'Independentistes dels Països Catalans (IPC) núm. 100 d'agost de 1982

30/10/2013 El fil roig

El debat nacionalista s'està posant de moda?

Amb poc temps de diferencia han sortit al carrer [agost 1982] -un en circulació comercial normal, l’altre en circulació restringida als subscriptors- dues publicacions on es recullen intervencions d'IPC a més d'altres escrits firmats per gent que ha militat sota la bandera del nacionalisme i l’independentisme. Ens referim al número 7 de Quaderns d'Alliberament (edicions La Magrana, febrer del 1982) que porta per títol L'Esquerra Nacionalista Avui i que es pot trobar a les principals llibreries i el número 1 (hivern 1981-1982) de la revista del Centre d'Estudis Nacionals Altrament. Tant l’una com l’altra han sortit amb un considerable retard respecte a les dates que s'havien anunciat -tots sabem el difícil que és recollir articles i enquestes demanant a les nostres patums- cosa que fa que, almenys en el nostre cas, se'ns hagin quedat al tinter problemes, lluites i propostes organitzatives que són l’objectiu actual de la nostra organització.

Ambdues publicacions tenen molts punts de contacte -el mètode de l’enquesta personal, coincidències d'enquestats, coincidència en alguna omissió- però tenen també diferencies importants.

Mirem quines són les coincidències i després passarem a les diferències:

El punt de partida deis dos llibres és bastant semblant: "vam pensar que després del fracàs electoral (del 1980) convindria una reflexió en profunditat sobre el que és l’esquerra nacionalista i el que pot ser en el futur" ... "Si no és fàcil predir sobre quines bases és possible la unitat, sí que és important de destacar que per tal d'avançar primer de tot cal conèixer-se, auscultar-se perquè qualsevol projecte polític es pugui fonamentar sobre unes bases mínimament solides” (Quaderns d'Alliberament). "L'objectiu és encetar un diàleg, una correspondència nacionalista; l’esbós de les possibles solucions davant d'un problema que no solament és conjuntural sinó que pot plantejar qüestions de fons, de concepció i d’anàlisi” (Altrament).

També és bastant semblant -encara que Altrament puntualitza que no ha demanat solament l’opinió deis polítics- el tipus de persona que contesta: els noms de Rafael Castellanos, Cucurull, Pelai Pagès, Humbert Roma, Eva Serra, Eduard Vinyamata i Xirinacs es repeteixen. I és que el nostre món -què hi farem!- és més petit que un mocador i la imaginació també.

Hi ha coincidències importants en les omissions: cap veu de les presons (Quaderns d'Alliberament ni s'ho proposa, Altrament no ho sabem), cap veu de l'exili més recent. Cap record per aquells qui, a causa del seu lliurament a la lluita, ja no podran contestar cap enquesta. Això pot respondre a l’exclusió de què és objecte el tipus de lluita que ha dut últimament a l’exili, a les presons o a la mort els patriotes catalans, és a dir, la lluita armada. Ni des del punt de vista històric, ni des del punt de vista més actual aquestes publicacions no han volgut abordar aquesta qüestió contribuint així un cop més a silenciar la lluita d'una part del nostre poble i a donar una visió deformada de la lluita que esta portant el poble català pel seu alliberament.

Igualment, hi ha coincidència en adreçar-se a persones individuals i no a lluites col·lectives; només Eva Serra i Carles Castellanos fan constar en les seves intervencions que contesten com a militants d'IPC, però resten excloses les veus de grups culturals, associacions cíviques, Comitès Ecologistes, Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans ... que, evidentment, també tenen coses a dir. En el futur valdria la pena comptar amb aquestes i altres veus que conformen el Moviment Nacional Popular.

Tanmateix hi ha diferencies importants de plantejament. Altrament inclou decididament l’autonomisme (CDC) dins dels rengles del nacionalisme i Quaderns d'Alliberament parla de l'Esquerra Nacionalista i, per tant, arriba fins a N.E.

Altrament "per raons pragmàtiques i per algunes consideracions de concepció” renuncia a unes alternatives nacionalistes de Països Catalans perquè "encara que la idea de Països Catalans posseeix una important força política ... avui es donen unes circumstancies i condicions polítiques i jurídiques originals entre si i en d'altres àmbits com el social i l’econòmic existeixen algunes diferències considerables.” Quaderns d'Alliberament, en canvi, compta amb respostes del País Valencià, les Illes i el Principat, però no d'Andorra, ni de la Catalunya Nord, ni de la Franja de Ponent.

Són dos treballs, per tant, que no ens ofereixen una panoràmica  completa ni de la nostra terra ni de les opcions de lluita presents al nostre país, però sí que eren necessaris per a trencar el foc informatiu i ajudar-nos a aclarir on som, què volem, quines són les nostres mancances i cap on ens encaminem. El debat, doncs, ha quedat obert.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid